Guillem Amargant, Àlex Calatrava i Pau Bombardó
El 23 d’octubre de 1998 es va signar el memoràndum Wye River, l’últim acord per aconseguir la pau, entre el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu i el president de l’Autoritat Nacional Palestina, Yasser Arafat. Un pacte que no comptava amb el suport de la ultradreta d’Israel ni de la milícia islamista, Hamàs. Els recents atacs al territori israelià posen de manifest la manca d’èxit de l’acord.
Els Estats Units va ser l’intermediari entre Israel i l’Autoritat Nacional Palestina (ANP), deixant de banda a l’Organització de les Nacions Unides i Europa. El principal objectiu del memoràndum era la seguretat del poble israelià, que patia nombrosos atacs de Hamàs, el Moviment de Resistència Islàmica. A canvi de garantir la seguretat dels israelians, Netanyahu cediria territoris de Cisjordània a l’ANP i alliberaria 750 presos palestins.
Un acord destinat al fracàs
L’acord estava destinat al fracàs. La condició d’Israel perquè es respectés el memoràndum Wye River era que no es donessin més atacs de Hamàs. Però Arafat no tenia la capacitat de controlar a milícia, que actua de forma independent i que ja s’havia mostrat en contra d’aquest pacte.
Una de les raons per les quals el conflicte continua viu és per la política d’assentaments jueus que Israel construeix, principalment, a Cisjordània. Una pràctica que va en contra del Dret Internacional i que el Consell de Seguretat de l’ONU va prohibir recentment en una resolució l’any 2016. Així i tot, aquell acord de 1998 no impedia a Netanyahu continuar amb la construcció d’aquestes poblacions a territori palestí. Un exemple més que demostra que el memoràndum tenia poques garanties d’èxit.
De fet, a la sortida de la reunió, les tres parts van realitzar les següents declaracions:
Quina és la situació del conflicte 25 anys després?
Un quart de segle després de firmar-se el memoràndum Wye River, el darrer intent d’aturar la violència entre Israel i Palestina, el conflicte obert des de fa més de 70 anys ha escalat al següent nivell. El 7 d’octubre, Hamàs va llançar contra Israel un atac sorpresa i sense precedents.
La milícia islamista, segons les forces palestines, va disparar més de 5.000 míssils contra Israel, que van anar acompanyats del segrest de civils i soldats israelians. L’atac va deixar mil quatre-centes morts israelianes i almenys un centenar de segrestos.
En resposta a l’ofensiva palestina, el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, va declarar l’estat de guerra, i Israel ha estat bombardejant la franja de Gaza causant milers de morts. A més, ha tallat el subministrament d’electricitat, combustible, aliments i aigua a les més de 2 milions de persones que viuen a la franja. Amb els últims esdeveniments, la pau a la regió sembla encara més lluny que fa 25 anys.
A continuació es mostra un mapa amb la ubicació sobre el mapa dels tres territoris en conflicte:
Un conflicte que ve de lluny
El conflicte entre Israel i Palestina es remunta molts anys enrere, des que l’actual Israel també era part íntegre d’un sol estat palestí. Les friccions entre els dos territoris van començar l’any 1947, quan l’ONU va proposar una divisió del territori. Des de llavors, diversos esdeveniments s’han anat succeint en el temps. A continuació es mostra un resum dels fets més rellevants fins a l’actualitat:
EIX CRONOLÒGIC de Pau Bombardó Campillo
