22 anys de la revolució musical de l’iPod

Gerard Riera, Ferran Reig, Tania Simioni, Ariadna Subinyà, Jordi Vernet

Ipod. Font: Mikefoster Pixabay.com

Els orígens

Fa 22 anys Steve Jobs presentava per primer cop a l’Apple Music Festival el nou projecte en el qual Apple havia estat treballant durant els últims 10 mesos: l’iPod. En un auditori petit i cautelós, i amb una posada  en escena senzilla i modesta, Jobs exposava l’impuls inicial que havia encoratjat Apple a crear una de les apostes tecnològiques més trencadores i innovadores del moment: “Music is a part of everyone’s life”. 

D’aquesta manera sortia al mercat un accessori fàcil i senzill que exercia com a reproductor de música versàtil, còmode i pràctic. No va tardar a fer-se viral i va arribar a suposar el gairebé la meitat dels ingressos d’Apple.

La primera generació d’iPods, anomenats iPods Clàssic, comptaven amb una capacitat de 10 a 60 GB i funcionaven amb connexió FireWire. L’última generació del model Clàssic presentava un disseny més minimalista, amb una caràtula d’alumini que rodejava la pantalla, la qual era més gran que els últims models publicats. La click-wheel també era més gran. Al gener de l’any 2004, va sortir a la venda l’iPod Mini, amb una millora en la duració de la bateria i un disseny més versàtil (s’oferien diferents colors). Un any i mig després va sortir l’iPod Nano, que al llarg de les diferents generacions va anar incorporant millores com la càmera exterior i una millora del maquinari. Les últimes dues generacions del model Nano van eliminar la click-wheel, presentant una pantalla multitàctil de fins a 2,5 polzades i apareix el botó frontal. Posteriorment, apareix el Model Shuffle, que recupera la click-wheel i adopta un disseny molt més petit, mantenint el mateix maquinari. Finalment, va arribar al mercat l’última generació d’iPods, anomenats iPod Touch. Comptaven amb un disseny força modificat: carcassa gran, rodona i gruixuda, cromada de color negre. Oferia connexió Wi-Fi i funció multitàctil. Per primer cop permetien l’accés al navegador Safari, així com a YouTube i al iTunes Store. Al llarg de les set generacions de l’iPod Touch es van anar incorporant funcions com el Bluetooth, la càmera interna i externa.

La presentació de l’iPod per part del cofundador d’Apple, Steve Jobs, va provocar un canvi de paradigma en el consum i distribució de la música sense precedents. El dispositiu presentat tenia una capacitat d’entre 5 a 10 gigues de capacitat de disc dur, el qual suposava poder gaudir de més de 1000 cançons, fet completament inèdit fins al moment. A més, només presentava compatibilitat amb altres productes i serveis d’Apple i aquesta política que han mantingut fins avui dia els ha dut a la cúspide de la indústria tecnològica.

Steve Jobs. Font: Flickr, autor: @segagman

El boom del producte al mercat

Amb la invenció del Walkman el 1979 les empreses van començar la cursa per aconseguir el poder del nou mercat emergent de la reproducció de música. Fins a l’any 1992 tots els prototips que van posar-se a la venda necessitaven discs físics o cintes per escoltar les cançons i eren massa voluminosos per resultar còmodes pel consumidor. La dinàmica no va canviar fins que el 1998 Diamond Multimedia va presentar Rio PMP300, un nou aparell amb 32 megabytes de memòria i dimensions molt més petites que els seus predecessors, amb una capacitat de reproducció d’un màxim de 16 cançons sense necessitat de cap CD. 

Aquest era el context en el moment de la irrupció al mercat de l’iPod i la millora de prestacions que va suposar expliquen l’èxit tan aclaparador que va tenir. Des del seu llançament les vendes no van parar d’augmentar fins al 2008, que va assolir un pic de vendes de 55 milions d’unitats (vegeu en el gràfic 1). A més, el pes del producte en el conjunt d’ingressos de la companyia era molt elevat. De fet, el 2006 les vendes de l’iPod van suposar un 40 % del total d’ingressos d’Apple (vegeu en el gràfic 2).

Veient l’èxit que tenia les actualitzacions es van anar succeint anualment. Amb cada millora pràcticament es doblava la capacitat de memòria, la bateria i la roda mecànica característica del dispositiu. L’any 2004 es va afegir una pantalla que en menys d’un any va passar de reproduir només fotografies a poder visualitzar vídeos. Aquesta inversió es va aturar a partir del 2007, amb l’aparició de l’iPhone, un nou aparell capaç de realitzar totes les funcions que podia fer l’iPod a més de trucar, navegar per Internet, emmagatzemar contingut multimèdia i rebre i enviar missatges de text.

l’iPhone va provocar una caiguda progressiva en les vendes de l’iPod. A partir del 2008 i fins al 2014 la tendència es va invertir i el que era el producte estrella d’Apple va acabar perdent pes en l’empresa i l’interès dels consumidors. 

Apple va deixar de publicar registres de les vendes de l’iPod i el 10 de maig de 2022 va fer oficial que deixaria de produir aquest producte. S’estima que des del seu llançament es van vendre un total de 400 milions d’iPods i prop de 50 milions més durant l’època de la que no es té un registre oficial.

L’actualitat

[Grazia Magazine] L’esperit d’aquest producte continua existint en altres gèneres d’aquesta marca com a l’iPhone i l’Apple Watch a través de la plataforma Apple Music, segons afirma Greg Joswiak, vicepresident de màrqueting mundial d’Apple.

D’altra banda, s’ha de tenir en consideració que aquesta tecnologia ha fet una davallada, també, en el seu ús. Això és degut a la irrupció de noves plataformes musicals com Spotify, YouTube Music o la pròpia Apple Music, i a l’aparició dels telèfons intel·ligents que permet tenir aquestes plataformes instal·lades en el seu sistema operatiu. A més, existeix un canvi de tendència en el consum musical. Segons l’estudi de l’ifpi de l’any 2021 la subscripció streaming via àudio és la que ha guanyat pas respecte a les altres maneres d’escoltar i reproduir música. Podem observar, que el sistema de música comprada, que és el mètode que utilitzava Apple en els iPods, suposa només un 9% dels consumidors. Altres sistemes de consum amb més repercussió de consum musical son el streaming de vídeo (22%) o la ràdio (16%). Un 10% dels usuaris consumeixen música a xarxes socials o altres plataformes. (vegeu el gràfic 3).

Artículo anteriorRiu Wye: 25 anys d’un acord estèril entre Israel i Palestina
Artículo siguienteLa reunió d’Hendaia: 83 anys d’una trobada que podria haver canviat la història