Quins estadis van recórrer les blaugranes a la temporada 23/24 de la UEFA Women’s Champions League?
La temporada passada va ser immillorable per al FC Barcelona femení: van guanyar tots els títols possibles. Lliga, Copa de la Reina, Champions i Supercopa d’Espanya concentrades en una temporada per guardar a la història del club, sumant un pòquer al palmarès. El camí fins a la glòria, que acabava a Bilbao, a la final de la competició europea amb un estadi tenyit de blaugrana. El camí fins arribar al cim, però, passava per diferents estadis d’arreu del món i del país, tals com Stamford Bridge o La Romareda.
Mateix esquema de rivals que la temporada anterior, sense dificultats
El sorteig dels rivals per a la fase de grups repetia la història de la temporada anterior, en què el Barça va aixecar la segona Champions a Eindhoven. Les blaugranes van haver de tornar a enfrontar-se contra el Benfica, equip portuguès, i el Rosengard, suec. L’únic canvi del grup va ser l’Eintracht de Frankfurt, que va ocupar el lloc del seu compatriota, el Bayern de Munic.
El camí, però, no va tenir gaires dificultats. La història va començar a escriure’s amb una golejada a casa, a l’Estadi Johan Cruyff, contra el Benfica. El conjunt d’aleshores liderat per Jonatan Giráldez va anar acumulant victòries (i no per poca diferència) a la competició, fins a encallar-se a la darrera jornada. Van empatar amb l’equip portuguès, però, tanmateix, les blaugranes van mantenir-se líders de grup de cara a la següent fase, amb 16 punts.
Cada cop més a prop de la glòria: Els quarts de final i les semifinals
Una vegada superat el primer repte, cada vegada era més a prop la possibilitat de revalidar el títol de campiones d’Europa. La següent parada era Noruega, per disputar els quarts de final contra el SK Brann Kvinner. El Barça es va endur els tres punts per la mínima (1-2) a l’Asane Arena de Bergen. A la tornada a casa, però, la distància va ampliar-se una mica amb la victòria del conjunt de Jonatan Giráldez, guardant un bitllet a les semifinals.
El destí del vol va ser Londres, però primer s’havia de passar per casa, per disputar l’anada de l’eliminatòria contra el Chelsea, rival contra qui ja van disputar les semifinals la temporada passada. El club va obrir les portes de l’estadi gran, l’Estadi Olímpic Lluís Companys, per acollir aquesta fita. Ara bé, tot i el suport de més de 36.000 culers, les blaugranes no van poder superar-les i les blues van endur-se la victòria per la mínima (0-1).
De camí a la capital britànica, però, el Barça ja va fer història prèviament a disputar els partits. Van fer un pas més enllà en el futbol, traient a la llum un avió personalitzat, exclusivament, per al club femení, amb la seva imatge donant la volta al món. Tot i que es venia d’una derrota, les blaugranes van aconseguir remuntar i amb els gols d’Aitana Bonmatí i Fridolina Rolfö van segellar el bitllet a Bilbao, a la final, on s’acabaria d’escriure la història.
L’Olympique de Lyon a Bilbao: A la tercera va la vençuda
La final va disputar-se entre el Barça i l’Olympique de Lió, etern rival del FC Barcelona que fins llavors encara no havien pogut vèncer. La final va ser guanyada abans de ser disputada: 50.827 persones van omplir San Mamés, enregistrant una xifra rècord en assistència a una final d’aquesta competició. La gran majoria dels aficionats, però, eren culers que s’havien mobilitzat fins a la capital del País Basc, independentment de la minoria d’aficionats de l’equip contrari que van ser-hi presents.
El Barça, per fi, va aconseguir trencar amb el seu historial contra l’Olympique de Lió. Després d’haver perdut dues finals contra l’equip francès, que és el club que més Champions acumula (vuit en total), el Barça va donar un cop a la taula. Les blaugranes, amb els gols d’Aitana Bonmatí i Alèxia Putellas, van aconseguir emportar-se la victòria. Convé ressaltar que van vèncer el seu major rival, en una temporada que tancava històricament amb els quatre títols possibles al sac, sumant la tercera Champions en quatre anys.
No es podia fer millor: quatre de quatre a la vitrina
La Champions, guanyada contra l’Olympique de Lió, va ser un dels trofeus que es van aixecar en aquella temporada històrica, però no l’únic. La Lliga F, la competició que requereix més constància, també se la van endur les blaugranes i no de qualsevol manera. Ho van fer sense perdre cap partit, només deixant escapar dos punts per un empat contra el Llevant. Simplement, van acumular 88 punts i una diferència de gols de 127 gols.
La Copa de la Reina tampoc va suposar cap dificultat per a les de Jonatan Giráldez. Van aixecar la copa a La Romareda, un estadi neutral a Saragossa, davant de la Reial Societat després d’una golejada (8-0). Les blaugranes van tancar la temporada, amb un dels títols que es va aconseguir a principis d’any, a Leganés: la Supercopa d’Espanya. Les blaugranes van vèncer al Reial Madrid a les semifinals (4-0), per passar a la final contra el Llevant, el qual també van golejar (7-0). Amb aquest i els anteriors, el Barça va firmar un pòquer de títols per a la història del club.
I ara, com es pot seguir en la mateixa línia?
El Barça va posar el llistó alt la temporada passada i fer-ho igual o millor és complicat. Ara per ara, però, les xifres no van en mala direcció. D’una banda, a la Lliga F, després de nou jornades, van líders amb 27 punts sense haver perdut cap partit, amb 43 gols anotats en total (4,78 gols de mitjana per partit). En la competició de la Copa de la Reina encara no hi participa el conjunt actualment liderat per Pere Romeu. La Supercopa d’Espanya, també haurà d’esperar, ja que es disputarà al gener.
D’altra banda, a la Champions, però, la competició més exigent, les coses no han començat de la millor manera. El primer partit va caure en una derrota per al club blaugrana davant del Manchester City (2-0), però en la següent jornada van recuperar-se. El Barça va rebre el suec Hammarby, i el van vèncer amb una gran golejada (9-0). Ara el pròxim repte és l’austríac St. Pölten aquest dimarts 12 de novembre a casa. Un altre pas per continuar redactant la història que té al punt de mira Lisboa, on es disputarà la final de la competició europea d’aquest any.
