La sabadellenca Claudia Mas (Sant Cugat, 1999), graduada en Periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, aposta pels que es deixen la pell amb tot allò que fan i, per la cultura com a eina de transformació social. La que es nutreix dels petits detalls -el sol, l’aigua de mar, i la seva gent- afirma sòlidament que confia en el periodisme i diposita la seva confiança en la societat, com també, en les ganes d’aprendre dels joves. En tres paraules, la Clàudia Mas es defineix com una persona apassionada, perseverant i impulsiva.
«Si aposten per a mi, els somric mentre em prometo que no morirà mai la curiositat que m’encamina cap a l’empatia i les ganes d’esprémer cada instant com si fos el darrer»
Clàudia Mas
• On vas triar fer les pràctiques?
Al principi va ser un gerro d’aigua freda, però que van fer un gir de 180º. Les havia de fer a la Revista Sàpiens era la combinació perfecte de periodisme i història, quelcom que sempre he admirat, però, fruit de la pandèmia, van cancel·lar-les vetant l’entrada a tot becari. A corre cuita vaig escollir -amb un reduït ventall de possibilitats- un mitjà digital local de la meva ciutat, l’iSabadell, el qual em va blindar l’oportunitat de posicionar-me a les primeres files del periodisme.
• Quin va ser el primer mitjà en què vas començar a col·laborar o treballar?
Pràcticament el dia següent d’acabar les pràctiques començava a col·laborar pel Diari de Sabadell, l’altre mitjà local de la ciutat.
• Què et va sorprendre més quan vas entrar al món laboral?
El conèixer múltiples històries. Cada dia, vulguis o no, aprens algun cosa, per molt petita que pugui semblar: una opinió, una estratègia, una cara nova, una plataforma, una forma de pensar diferent o fins i tot un propi error ortogràfic! Crec que el periodisme és una finestra al món o un reflex de la societat del qual ens alimentem constantment. I ens fa créixer tant professionalment com personalment.
• Quins requisits et van demanar per accedir al teu lloc de treball actual?
La carrera de periodisme és totalment imprescindible. A partir d’aquí: experiència. Més enllà de la fitxa curricular van valorar les ganes d’aprendre i de múltiples situacions d’iniciatives. Per tant, tenir empenta i ser resolutiva sempre són dos punts a favor.
• Quina funció/ns desenvolupes en el teu treball actual?
Estic treballant a El Periódico on poso el focus al Vallès i tracto temes socials i polítics. Hi ha dos tipus de tasques: la primera és seguir l’actualitat de les ciutats més rellevants de la comarca, bàsicament temes polítics i la segona és apostar per un tema i investigar-lo, documentar-lo. Per entendre’ns, fer peces cuites a foc lent.
• Quin és el repte periodístic més gran amb què t’has trobat?
La realització d’un documental. Durant el confinament de la mà d’un petit equip ens vam endinsar a tractar sobre el Cas Mercuri, un cas de corrupció que va esclatar a Sabadell l’any 2012 però amb ressò a escala catalana, amb format audiovisual. Amb poc més que una càmera i un equip de so vam emprendre l’aventura de submergir-nos a un format de grans dimensions i a través d’un projecte de micromecenatge (Goteo) vam poder finançar-lo.
• On i quan has crescut més professionalment?
A la primera redacció, l’iSabadell, i durant el procés de creació del documental.
• Tenies clar a què et volies dedicar?
Sí, rotundament, però mai hagués imaginat que hauria fet premsa escrita. Des de petita volia ser locutora de ràdio, mai llegia diaris, i pràcticament sempre m’informava per la ràdio i televisió. Tot i que he de confessar que sempre m’ha agradat escriure i sóc una enamorada de la literatura. Dos anys després d’aterrar a la Facultat de Comunicació em vaig adonar que la premsa m’encaixava com anell al dit, i des d’aleshores ha estat la meva aposta.
• Ara, quin és el teu objectiu professional?
Conèixer moltes històries. La cultura i la història sempre m’han apassionat i crec que una via que ho plasma amb profunditat són els viatges. Per això m’agradaria poder-me dedicar, a llarg termini, al periodisme internacional per poder anar una mica més enllà de tot plegat. I, per a mi, ara el periodisme és una finestra, però vull que sigui la porta al món.
• Digues-me un periodista que t’hagi servit de referència o en qui t’hagis inspirat.
Xavier Aldekoa i la Rosa Maria Calaf.
• Per què?
La Calaf és admirable tan professionalment com personalment, és una dona valenta amb els principis clars i ferms, amb ganes d’explicar les injustícies a través del periodisme. L’Aldekoa és expert en Àfrica i explica històries que poques vegades sortirien a la llum, perquè sembla que és un territori que sempre queda en segon pla. Fa una feina molt gran de visibilització d’una cultura que ha quedat soterrada. Tots dos escriuen per a la revista 5W, per a mi un referent del periodisme cuit a foc lent, treballat i cuidat.
• Quin missatge t’agradaria transmetre als estudiants de Periodisme o graduats recents?
Que confiïn amb ells i amb les paraules; però alhora que agafin els consells des de la distància, també el meu. Dir que no perdin mai el seu objectiu de vista, perquè únicament nosaltres empenyem el dia a dia de la quotidianitat i el periodisme es converteix en la trinxera de tot plegat.
Pots descubrir més experiències i revaloracions d’exalumnes que han passat per les aules de Periodisme de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB a ‘Conversaciones’ de Somos Periodismo.
