L’inici d’una lluita per reformar la dinovena esmena de la Constitució dels Estats Units
Un dia com avui, milers de dones marxaven per la Cinquena Avinguda reclamant un dret patentat pels homes més de mig segle abans, el sufragi femení. El 23 d’octubre de 1915 quedaria marcat per la manifestació femenina amb més participants fins al moment: la policIa va estimar fins 60.000 manifestants mentre que els líders antisufragistes van reconèixer poc menys de 25.000.
Gestació del conflicte
L’espurna que va provocar un moviment que trigaría en incendiar segles, va donar-se el 3 d’agost de 1832 amb una petició al Parlament britànic. Mary Smith, la primera dona membre d’una associació professional de comptables al Regne Unit, defensava que, així com pagava els mateixos impostos i estava subjecta a les mateixes lleis que qualsevol home, havia de tenir el mateix dret a elaborar-les. La discussió va quedar en anècdota tot i que va suposar un punt d’inflexió que deu anys després es reprendria.
Cinc milles pel dret a vot
El moviment es va estendre als Estats Units de manera formal el 1848 amb la primera assemblea de drets de la dona coneguda com a convenció de Seneca Falls. Va ser un moment crucial pel corrent sufragista perquè va desencadenar una lluita pels drets de les dones, entre ells, el vot. Una petició que va ser coberta amb un referèndum el 2 de novembre del 1915.
Dues setmanes abans, però, les dones es manifestaven a la ciutat de Nova York per reclamar allò que es posaria en joc en un referèndum on no podrien participar. Entre els manifestants s’incloïen homes i dones de totes les edats. Partien de Washington Square i es distribuïen en delegacions d’edats i posicions diverses: esposes d’alts càrrecs, costureres de l’ILGWU i una gran varietat de professions. Vestien de blanc i portaven la bandera de la ciutat o els colors del Partit del Sufragi Femení i la Unió Política de la Dona, segons va informar el Times. Un quart de milió de curiosos van alinear-se a les voreres per observar l’espectacle: «Nosaltres creiem en manifestar-nos als carrers i lluitar per ser reconegudes, forçant els homes a pensar en nosaltres», entonaven les líders del moviment entre les quals es trobaven figures de la talla de Carrie Lane Chapman Catt i Elizabeth Candy Stanton.
Una reforma igualitària
No obstant la campanya sufragista, van perdre el referèndum amb 44% vots a favor i 56% en contra, segons The Gotham Center. Però la seva lluita va plasmar-se als mitjans de comunicació, encara que la majoria publiquessin crítiques negatives cap a la figura de la dona, com els articles publicats pel The New York Times. Aquest fet va permetre que l’agost de 1920, 36 estats, Nova York inclòs, reformessin la dinovena esmena de la Constitució, dictant: «El dret a vot dels ciutadans dels Estats Units no serà negat ni restringit pels Estats Units ni per cap Estat per motius de sexe».
No obstant la campanya sufragista, van perdre el referèndum amb 44% vots a favor i 56% en contra, segons The Gotham Center. Però la seva lluita va plasmar-se als mitjans de comunicació, encara que la majoria publiquessin crítiques negatives cap a la figura de la dona, com els articles publicats pel The New York Times. Aquest fet va permetre que l’agost de 1920, 36 estats, Nova York inclòs, reformessin la dinovena esmena de la Constitució, dictant: «El dret a vot dels ciutadans dels Estats Units no serà negat ni restringit pels Estats Units ni per cap Estat per motius de sexe».
