Avui, 4 de novembre, fa 58 anys de les inundacions de la regió de la Toscana, a Itàlia (1966). Aquell matí de 1966, les ciutats de Florència i Pisa, entre d’altres, es van despertar envoltades d’aigua a causa de unes pluges torrencials. 4.500 m3 d’aigua van fer desbordar el cabal del riu Arno, deixant inundades aquestes ciutats.
Són considerades una de les pitjors inundacions del país italià des del 1557, i les pluges torrencials dels últims dies a l’estat espanyol recorden les que van inundar la regió de la Toscana. Un esdeveniment gravat en l’imaginari europeu que no deixa a ningú indiferent. Els últims dies són un devastador exemple de la força destructiva de l’aigua i de com el seu pas deixa morts, destrucció i unes conseqüències encara inimaginables.
Un cop d’ull al passat
Els esdeveniments d’aquell terrible 4 de novembre de 1966 van començar després d’una jornada intensa de pluges, combinades amb un terra ja saturat d’aigua i amb l’agreujant del desenvolupament urbà.
El riu Arno es va desbordar concretament a Florència, la matinada del mateix 4 de novembre. En menys de 12 hores la ciutat va ser envaïda per 80 milions de m3 d’aigua que van inundar els carrers, les botigues, els monuments. Amb el fort cabal del riu no només es va desplaçar una gran quantitat d’aigua, sinó també fang, pedres i branques dels arbres, que es van barrejar amb hidrocarburs, fent que les conseqüències de la inundació fossin encara més destructives. La pujada del nivell del mar en alguns punts va arribar als sis metres d’alçada.
Aquella mateixa nit, el nivell de l’aigua va començar a disminuir. Això no obstant, la devastació ja hi era: més de trenta morts a tota l’àrea metropolitana del riu Arno, 20.000 persones que es van quedar sense casa, i 10.000 habitatges i locals destruïts. A més, els ciutadans es van quedar no només sense electricitat i aigua potable, sinó també amb els carrers plens de cossos sense vida, de persones i animals, així com de menjar podrit.
Impacte de les inundacions
És important tenir en compte que el desenvolupament urbà va ser un dels principals responsables de la magnitud de la tragèdia. Algunes carreteres van convertir-se en canals estrets que van provocar un augment de la velocitat de l’aigua, així com de la seva capacitat de destrucció. D’altra banda, infraestructures com els ponts de la ciutat van obstaculitzar el flux del riu, fet que va estimular el desbordament del riu i les inundacions posteriors.
Les aigües no van desaparèixer fins al 6 de novembre. Les inundacions de les ciutats del voltant del riu Arno van deixar un rastre total de 101 morts i sis-cents mil tones de fang només a la ciutat de Florència. Els documents històrics registren que el nombre de víctimes podria haver estat molt major, però aquell 4 de novembre era dia festiu i gran part de la població es trobava refugiada als seus domicilis.
Paral·lelament aquell dia, a la ciutat de Venècia, es van registrar màxims del nivell d’aigua, a conseqüència de les inundacions provinents de Florència. El valor de la marea a Venècia va arribar als 1,94 cm, les inundacions de la ciutat més elevades de la història. El nivell mitjà és de 80-100 cm i quan sobrepassa els 110 cm ja es considera “acqua alta”.
En el següent vídeo es poden observar més imatges del succès a la ciutat de Venècia.
Onada de voluntaris, els àngels de fang
Un cop l’aigua es va retirar de les ciutats afectades, milers de voluntaris de tot Itàlia i altres zones d’Europa, entre ells molts joves estudiants, es van concentrar per donar un cop de mà i netejar carrers, cases, monuments i peces d’art. A aquests voluntaris se’ls va anomenar “els àngels de fang”.
Relació amb l’actualitat
Espanya, més concretament la zona de la Comunitat Valenciana, s’ha vist afectada pel pas de la DANA. L’anomenada “Gota freda del segle” ja ha causat més de 200 morts i ha provocat múltiples inundacions i danys, així com un nombre indefinit de desapareguts que pot fer augmentar el nombre de víctimes mortals.
A les inundacions de Florència, un percentatge elevat de la població es va salvar gràcies al fet que es trobaven refugiats a casa seva. No és el cas de la Comunitat Valenciana, on per culpa de l’alerta tardana del Govern valencià tot i les advertències de l’AEMET, gran part de la població estava fora de casa i no va poder refugiar-se abans que les aigües torrencials s’enduguessin tot el que trobaven per davant.
Alhora, l’onada de voluntaris del 1966 a Florència recorda tot el moviment de voluntaris d’arreu d’Espanya que s’estan concentrant a les zones més afectades per la DANA. Milers de voluntaris disposats a col·laborar a les zones més afectades del País Valencià. Les principals fonts calculen uns 15.000 voluntaris, així i tot, la Plataforma de Voluntariat i la Generalitat han demanat que els voluntaris acudeixin de manera escalada per tal de repartir esforços.
Què és una DANA?
DANA és l’acrònim per “Depressió Aïllada en Nivells Alts”. És un sistema de baixa pressió en els nivells més alts de l’atmosfera que se separa completament de la circulació general. Aquestes situacions de DANA representen un perill considerable, especialment a les estacions de l’estiu i la tardor a la regió mediterrània. Durant aquestes èpoques, la temperatura superficial del mar sol ser alta, cosa que propicia un major desenvolupament de núvols i, en conseqüència, pluges intenses que, de vegades, poden derivar en inundacions.
Tot i que ja hi ha hagut altres inundacions a Espanya en els darrers anys, com la inundació de l’any 2000 a Múrcia, feia dècades que no es registrava un fenomen d’aquesta magnitud i amb aquestes conseqüències.
