Oriol Solé Vicente, Mar Sierra Herrera, Eudald Safont i Agut, Adolfo Sedano Sansón
L’any 1940, a la localitat francesa d’Hendaia, es va produir la reunió entre els líders de dues dictadures nacionalsocialistes d’Europa, Adolf Hitler i Francisco Franco, amb la vista posada a la Segona Guerra Mundial i la manera com Espanya podia participar ajudant a les potències de l’Eix.
Després que la Guerra Civil Espanyola provoqués que Espanya passés pels anys més tràgics de la seva història recent, Francisco Franco, dictador al capdavant d’un país sotmès i marcat per la fam, per la por a un estat feixista i per l’extrema pobresa que patia la societat, tenia la difícil tasca de decidir el futur immediat del país: participar o no participar en la II Guerra Mundial.
La Segona Guerra Mundial es va iniciar l’1 de setembre de 1939, quan les tropes alemanyes, comandades per Adolf Hitler, van entrar a Polònia amb l’objectiu de conquerir la meitat occidental del país. Ràpidament, el conflicte, que s’estava escalfant des d’anys enrere, es va convertir en un conflicte mundial, el qual va dividir el món en dos bàndols: les potències de l’Eix i els Aliats. L’Eix estava compost per l’Alemanya nazi, la Itàlia de Mussolini i l’Imperi Japonès. Mentre que els aliats comptaven amb la presència dels Estats Units, la Unió Soviètica, Regne Unit, França i la Xina.
En aquest context, Francisco Franco va optar per adquirir una posició de neutralitat, deixant enrere el pacte firmat l’abril de 1939 el qual deia que Espanya, liderada per Franco, s’aderhia al pacte “Antikomintern”, firmat també per Alemanya, Itàlia i el Japó. Aquesta neutralitat, motivada per la no voluntat del dictador en enemistar-se amb el Regne Unit i els Estats Units d’Amèrica, permetia que Espanya es recuperés lentament dels tràgics efectes de la Guerra Civil. La neutralitat espanyola va durar fins a l’octubre de 1940, en el moment el qual l’avenç de la guerra i els territoris conquerits per Alemanya van fer canviar de posició a Franco. Mentre França queia davant l’exèrcit alemany, Adolf Hitler va donar el tret d’inici a l’Operació Félix, l’intent dels nazis de conquerir Gibraltar per tallar l’accés al Mediterrani als anglesos. D’aquesta manera, es va canviar l’estratègia militar de la guerra i es facilitava l’entrada d’Espanya al conflicte. Ramon Serrano Suñer, ministre d’afers exteriors de Francisco Franco, conjuntament amb el “Caudillo”, van interpretar que la caiguda de Gibraltar suposaria la caiguda imminent del Regne Unit. En aquest moment, el govern espanyol va accedir a negociar una possible entrada a l’Eix.
LA REUNIÓ D’HENDAIA
Amb l’avenç favorable de l’Eix, Francisco Franco va optar per abandonar la neutralitat per passar a la no-bel·ligerància. En aquest context, es va produir l’esperada “Reunió d’Hendaia”. Francisco Franco i Adolf Hitler es van reunir el 23 d’octubre de 1940 a l’estació de tren d’Hendaia. La trobada es va produir dins d’un vagó i van participar Franco, Hitler, i els dos ministres d’afers exteriors de cada país, Ramon Serrano Suñer i Joachim Von Ribbentrop.
La falta d’entesa va suposar un greu problema en la reunió donat que les aspiracions i les exigències del dictador espanyol no es podien satisfer pel dictador alemany. Francisco Franco, a canvi d’entrar en la II Guerra Mundial, demanava compensacions territorials al nord del Marroc i armament militar, però Hitler no estava disposat a acceptar-ho, cosa que va provocar que no es tanqués cap acord durant la reunió.
Tot i que la reunió no va resultar fructífera per cap de les dues parts, Espanya va realitzar un moviment d’afecte cap a l’Eix. L’any 1941, quan Adolf Hitler dona inici a l’Operació Barbarroja, Francisco Franco va veure la oportunitat de participar de manera indirecta en la guerra. El “Caudillo” va autoritzar la creació d’un centre de reclutament de voluntaris que volguessin lluitar contra el règim comunista. D’aquesta manera, l’estat franquista mantenia la seva posició de no-bel·ligerància, ja que en cap moment va declarar la guerra a l’URSS. Finalment, a proposta de Ramon Serrano Suñer, el Consell de Ministres va enviar aquestes persones del centre de reclutament, anomenat “División Azul”.
«En el encuentro de Hendaya Hitler no pidió a Franco que entrara en guerra; el fürher se limitó a repetir una y otra vez la necesidad de expulsar a los británicos de la zona y preguntar a Franco si estaba interesado en firmar una alianza con los nazis»
Ramón Serrano Suñer
L’EXTREMA DRETA EN L’ACTUALITAT
En l’última dècada, els partits polítics d’extrema dreta han estat creixent molt a tot el territori europeu fins al punt d’entrar al govern en diversos països com Polònia i Hongria. A més a més, a altres països com a Espanya o França, aquests partits han aconseguit xifres electorals mai vistes des de la consolidació de la democràcia al Vell Continent.
Per comprovar l’auge de l’extrema dreta a Europa, el percentatge de vot a les últimes eleccions a aquests tipus de partits és un bon exemple per radiografiar l’estat de la democràcia europea.
Els països els quals l’extrema dreta té més importància són a Polònia i Hongria, on més de la meitat de la població que ha participat en les últimes eleccions ha dipositat la seva confiança en aquests partits. El president de Polònia és Andrzej Duda, del partit conservador nacionalista. Duda va arribar al càrrec l’any 2015 i entre les seves postures hi ha el rebuig a la proposta sobre les quotes d’immigració de la UE o la negació dels drets a les persones LGBT. Pel que fa al cas hongarès, el seu president és Viktor Orban, del partit Fidesz-Unió Cívica Hongaresa. Orban està vivint la seva segona etapa com a president, des de l’any 2010 fins a l’actualitat.
Per altra banda, altres països europeus també estan vivint el creixement d’aquesta ideologia encara que no amb tanta força. És el cas d’Espanya amb VOX, França amb el Front Nacional, Alemanya amb AfD o Itàlia amb Germans d’Itàlia, entre d’altres, on el percentatge de vot dels a aquests partits ronda el 20% en les últimes eleccions, i on aquests partits acostumen a ser importants per la formació del govern estatal.
