El 4 de novembre de 1996 l’exprimer ministre israelià rebia tres trets de l’extremista Yigal Amir
Raúl Alonso, Guillem Comellas, Arnau Ecke, Davide Di lorio, Ana Carolina dos Santos Novaes i Lilia Angelica
Tal dia com avui, ara fa vint-i-vuit anys, Isaac Rabin, el llavors primer ministre d’Israel, era assassinat per Yigal Amir, un extremista israelià. El 4 de novembre de 1996 l’expolític convocava una manifestació a Tel-Aviv per defensar els acords de pau que havia signat tres anys abans amb el líder de l’organització per l’alliberació de Palestina (OLP), Yasir Arafat. Els coneguts com a Acords d’Oslo havien de marcar un abans i un després en la convivència dels dos estats. En acabar la manifestació, però, Isaac Rabin va rebre tres trets per l’esquena. Les esperances de pau entre israelites i palestins finalitzaven amb aquell assassinat, i, de retruc, s’obria un panorama social i polític que en l’actualitat viu el seu moment més tens.
Un líder per la pau
Isaac Rabin, abans d’entrar en el món de la política, va tenir una destacada carrera militar. Després d’unir-se a la Haganà, una organització paramilitar jueva, el seu pes en l’exèrcit va augmentar exponencialment. El 1964 es va convertir en Cap d’Estat Major, jugant un paper clau en la guerra dels Sis Dies. Anys després va ser escollit primer ministre israelià, càrrec del qual va ser reelegit el 1992. En aquest segon mandat, Isaac Rabin tenia un objectiu entre cella i cella: buscar la pau en el conflicte entre Israel i Palestina.
«Jo, amb número de sèrie 30743, el tinent general en reserva Isaac Rabin, soldat de les Forces de Defensa d’Israel i de l’exèrcit de la pau; jo, que he enviat exèrcits al foc i soldats a la mort, dic avui: naveguem cap a una guerra que no té baixes, ni ferits, ni sang, ni sofriment. És l’única guerra en la qual és un plaer participar: la guerra per la pau».
Isaac Rabin, primer ministre d’Israel (1974-1977, 1992-1995)
Amb aquest propòsit, l’exprimer ministre va ser un dels principals impulsors dels Acords d’Oslo. Aquesta aliança de pau va establir les bases per l’autonomia de Palestina i per iniciar un camí de pau entre els dos estats.
Oposició a l’acord
El context social, però, no era senzill. Rabin es va trobar amb una forta oposició tant des de la dreta israeliana com per part del grup terrorista Hamàs. A Jerusalem es van organitzar manifestacions on es desitjava la mort del primer ministre i se’l caricaturitzava de dues maneres: vestit com Yasir Arafat (representat amb el mocador palestí sobre el cap) i com un membre de les SS, l’organització policial nazi. Aquesta oposició liderada per l’extrema dreta tenia com a ideòleg principal a Benjamin Netanyahu. L’actual primer ministre d’Israel acusava Rabin de traïció per cedir territoris a Palestina.
Netanyahu: d’opositor a líder polític
Des d’aquell moment, el protagonisme de Benjamin Netanyahu ha anat augmentant fins a convertir-se en el líder indiscutible del país. Les idees i intencions polítiques, però, són ben diferents. Lluny queden els Acords d’Oslo i els propòsits de pau amb Palestina. A Israel, després de l’assassinat de Rabin, hi ha hagut un gir polític amb Netanyahu al capdavant.
El conflicte entre Israel i Palestina ha evolucionat cada cop més lluny dels ideals pacifistes que defensava l’antic primer ministre. Les baixes, els ferits, la sang i el patiment que Rabin volia evitar, ara, estan en el dia a dia dels ciutadans del país. Avui, la pau, és una idea totalment llunyana.
