Què va passar el 24 d’octubre de 1929?
El dijous 24 d’octubre de 1929, el carrer de Wall Street, a Nova York estava inusualment copat de gent. Tot i que l’edifici més important de Manhattan encara no havia obert les portes, hi havia una gran multitud congregada. Es respirava una atmosfera de pànic, por i preocupació. Després de la creixent especulació en el mercat de valors, així com un elevat increment dels preus, la desconfiança dels inversors cap als brokers no deixava d’augmentar.
Una caiguda del 9% de la borsa, la més gran fins al moment, va desencadenar més baixades en les pròximes jornades. Aquestes es van repetir durant els següents tres mesos. El dijous negre va desencadenar la primera gran crisi borsària, que va acabar convertint-se en financera, política i social. El conflicte es va expandir arreu del món, ja que, en aquell moment, els Estats Units era la potència econòmica mundial, i es va definir com la pitjor crisi econòmica del s. XX: la Gran Depressió.
Antecedents
Ningú podia haver previst el que va succeir aquells dies d’octubre de 1929. Durant “els bojos anys vint” els Estats Units es trobava en un estat de creixement industrial. Tot i això, altres sectors com l’agricultura o la construcció, van començar a estancar-se. L’oferta dels productes superava a la del consum, així que es va tractar de crear un estat de benestar fictici a través de crèdits i préstecs.
Embed from Getty ImagesLa gran majoria dels ciutadans van considerar que la borsa era la seva manera de sobreviure. Per tant, gran part els inversors no tenien coneixements previs. A mitjans de dècada, tres milions d’estatunidencs eren amos d’accions, seduïts per l’atracció d’enriquir-se d’una manera senzilla. Mentre la bombolla seguia en augment, els inversors no prestaven molta atenció als senyals d’alerta. La majoria d’ells compraven accions mitjançant préstecs, en alguns casos del 90% del preu de compra. Això significava un alt risc de pèrdues, en cas que hi hagués una caiguda en el mercat.
Mesos abans del col·lapse, els preus de les accions van baixar i alguns inversos van aprofitar aquesta baixada, ja que s’esperava una recuperació del mercat. Es considerava una variació normal, atès que el mercat estava en evolució constant.
Al mes de març del 1929 van començar a aparèixer els primers dubtes sobre l’estabilitat de Wall Street. Alguns dels inversors desconfiaven de l’increment en el valor de les accions, mentre que altres ho veien com un benefici. Els bancs, en aquest moment, van mantenir les seves compres sobre accions, fins que ja no hi havia manera d’aturar la davallada. El dijous 24 d’octubre, les accions van caure un 9% i, tot i que a la següent jornada hi hagués una aparent recuperació, ja no hi havia solució. S’havia produït el que es coneix com a Crac del 29. Es va entrar en una etapa de desesperació, ja que el perfil d’inversor de Wall Street en aquell moment era molt divers. Des de grans empreses a particulars amb tots els seus estalvis invertits, van perdre quantitats de diners inimaginables.
Conseqüències econòmiques
Aquesta caiguda de l’economia dels Estats Units, llavors la més poderosa del món, va provocar problemàtiques econòmiques, socials i polítiques a escala mundial.
El Crac del 29 va ser la caiguda més gran del mercat de valors a la borsa dels Estats Units, la qual també va afectar altres països, provocant una gran i llarga crisi econòmica.
Entre les conseqüències econòmiques més importants que va comportar, podem destacar:
- La pujada dels tipus d’interès: va provocar la caiguda del crèdit i la ruïna de nombroses empreses -entre elles, bancs- i clients.
- Baixada dels preus: a causa de la disminució del poder adquisitiu dels ciutadans.
- Alguns països van aplicar mesures proteccionistes: junt amb la baixada dels preus, va influir en la caiguda del comerç i la deflació.
- Augment de l’atur per la crisi a les empreses.
L’any 1932, la producció era un 40% inferior a la prèvia del crac, gairebé la meitat dels bancs estatunidencs no van reeixir i l’atur s’apropava als 15 milions de persones.
Embed from Getty ImagesL’any 1933 es va iniciar l’aplicació d’una política intervencionista, promoguda per Theodor Roosevelt, coneguda com a New Deal, que consistia en:
- Augment de les obres públiques.
- Ajudes a l’agricultura, per les empreses i persones en atur.
- Acord en les relacions laborals.
- Devaluació del dòlar.
- Control dels bancs i la borsa.
No va ser fins a l’arribada de la Segona Guerra Mundial quan es van establir bases per a la recuperació. Tot i això, no va ser fins als anys cinquanta quan els països van assolir nivells de producció anteriors a la crisi, i van recuperar la seva capacitat productiva.
Conseqüències socials i polítiques
El Crac del 29 va provocar que els Estats Units estigués immers en el que s’anomena com La Gran Depressió. Aquesta, va portar la desocupació a nivells altíssims, sobretot a causa de la disminució de les vendes per part de les empreses. De la mateixa manera, també van créixer la quantitat de famílies que veien la delinqüència com a única sortida.
Un altre efecte de la desocupació va ser l’augment del nombre d’afiliats als sindicats i als partits obrers, que veien en la debilitat del capitalisme una oportunitat per provocar una revolució.
Tot i l’augment de la pobresa i la desigualtat, no tots van patir la crisi de la mateixa manera, les classes altes van afrontar millor la situació i fins i tot es van veure afavorits per la baixada dels preus dels productes, provocada pels alts nivells d’estoc enfront de la poca demanda del mercat.
Embed from Getty ImagesEn l’àmbit polític, la població va identificar el liberalisme econòmic, causant de la crisi, amb el liberalisme polític, provocant així una desconfiança cap al sistema. Aquesta desconfiança cap als partits d’aquesta ideologia va fer que ascendís al poder la ultradreta i partits feixistes que es van produir especialment a Itàlia i Alemanya.
Les criptomonedes i el Crac del 29
Una criptomoneda és una moneda digital que està encriptada per garantir la titularitat i assegurar les transaccions financeres. Aquestes monedes no existeixen físicament, ja que s’emmagatzemen en una cartera digital.
Segons Markus K. Brunnermeier, professor d’economia de la Universitat de Princeton, ens trobem davant d’una nova bombolla amb el cas de les criptomonedes. Les bombolles financeres es repeteixen, solen ocórrer quan hi ha un augment extremadament alt dels preus d’un producte i exploten quan menys ens ho esperem. I les més perilloses són quan aquestes són finançades amb crèdits, com amb el cas de la compra d’accions dels anys vint que va acabar comportant el Crack del 29.
Actualment, el bitcoin és la criptomoneda més usada i valorada, però és una amenaça per al sistema financer. La Comissió Nacional del mercat de Valors i el mateix Banc d’Espanya han creat una comissió per estudiar el fenomen de les criptomonedes i per frenar el previsible desastre que està per vindre, però probablement ja és massa tard. Les bombolles emergeixen en períodes d’innovació, sigui tecnològica o financera. I sembla que amb les criptomonedes s’està repetint la història i es pot tornar a desencadenar una altre Dijous Negre.
La caiguda de les criptomonedes podria provocar una nova crisi financiera?
Com hem explicat anteriorment, el crac del 29 va ser la pitjor caiguda del mercat de valors en la història de la borsa dels Estats Units. Va tenir un gran impacte global i va deixar conseqüències devastadores, avui dia conegudes com la Gran Depressió.
Actualment, estem vivint en una era de digitalització, on absolutament tots els sectors intenten adaptar-se a les noves necessitats dels seus usuaris, i això és precisament el que ha passat amb el sector econòmic i l’aparició de les criptomonedes. Tot i això, aquest sector podria resultar perillós si arriba a ocasionar una nova crisi financera.
El passat mes de maig, el mercat de les criptomonedes va patir una gran sacsejada que va afectar diverses monedes digitals (TerraUSD, Token Luna, Bitcoin). En poc menys de 24 hores, es van perdre més de 200.000 milions de dòlars i moltes persones van quedar arruïnades. Algunes monedes com Bitcoin van aconseguir recuperar-se mínimament, mentre que altres com Stoken Luna van patir una caiguda de més del 95%, per la qual cosa en l’actualitat han desaparegut.
Ben Laidler, un estrateg de mercats globals d’eToro considera que »és molt poc probable», i pot semblar lògica aquesta afirmació si tenim en compte que la capitalització de mercat de tota mena de criptoactius no supera els 1,3 bilions de dòlars, cosa que equival a menys d’un 1% dels mercats mundials, però, la crisi sí que podria arribar, però per tal d’assolir-ho, s’haurien d’atacar les vulnerabilitats de les stablecoins.
Perquè això no passi es planeja fer una anàlisi del protocol per garantir la seguretat d’aquestes monedes digitals, però encara no s’ha dut a terme aquesta operació i existeix un perill imminent.
