La jornada celebrada a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB ha comptat amb la presència de reconeguts científics i periodistes.
Santiago Tejedor i Iria de Cunha tanquen la jornada científica, Ariadna Subiñà
La Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona ha celebrat la 2a Jornada AJE sobre Divulgación Científica. La sessió ha posat en valor la necessitat de crear un terreny comú entre la ciència i el periodisme per visibilitzar la divulgació científica als mitjans de comunicació. L’esdeveniment, que ha congregat més de 200 estudiants , ha estat organitzat per la UNED i l’Acadèmia Jove d’Espanya, una organització pública que té com a objectiu la promoció i representació de científics joves.
Núria Simelio, professora de la UAB, ha moderat la primera taula on Miguel Ángel Cajigal, autor de «El Barroquista», Nadia Alonso López, professora de la UPV, José María Perceval, professor de la UAB, i Carlos Briones, investigador del Centre d’Astrobiologia, han parlat sobre els nous models de comunicació científica. En la segona, moderat per Marta Sánchez de la Torre, SERP-IUAB, Jordi Serrallonga, arqueòleg de la UAB i UOC, i Eduardo Sáenz de Cabezón, matemàtic de la Universitat de La Rioja, han reflexionat sobre la comunicació científica en la societat actual.
Santiago Tejedor, profesor de la UAB i promotor de la jornada, ha tancat l’acte emmarcant la importancia de la cooperació entre ambdós camps. “La alianza entre la ciencia y la comunicación es imprescindible”, sentenció.
JORDI SERRALLONGA: «La divulgació científica és l’eina principal per combatre el desconeixement»
Jordi Serrallonga, Font: Diario de Sevilla
El primer interventor de la segona taula ha començat definint-se com un arqueòleg naturalista amb una gran vocació per transmetre el coneixement científic. Aquesta passió l’ha dut a ser professor a la Universitat Autònoma de Barcelona en el màster de periodisme de viatges i de la Universitat Oberta de Catalunya.
A part de les aules, Serrallonga atribueix la base del coneixement en els viatges, les preguntes i la curiositat. Anar a l’origen dels fets i interactuar amb els testimonis, sentir en primera persona l’experiència del que expliquem i observar matisos impossibles d’apreciar a quilòmetres de distància són imprescindibles, segons ell, per fer una bona divulgació. En definitiva, cal explorar.
“Des dels inicis de la ciència, l’espècie humana ha arrossegat les lloses de l’egocentrisme, el geocentrisme, l’etnocentrisme i l’antropocentrisme”, ha assegurat Serrallonga. Aquests obstacles han dificultat molt els avenços científics, i les conseqüències arriben fins avui dia. Moltes d’aquestes idees són fruit de la ignorància o de polítiques econòmiques que afavoreixen les elits.
Per il·lustrar-ho ha posat d’exemple el racisme com a fenomen social que està bastament estès i no se sustenta sobre cap base científica. En un context en el qual interessava diferenciar la població negra de la blanca per justificar els seus privilegis, el concepte que va plantejar Darwin en la seva obra “L’origen de les espècies” (per saber més sobre l’obra:https://historia.nationalgeographic.com.es/a/darwin-origen-especies_20218) d’un avantpassat comú no va tenir una bona rebuda. Aquestes fal·làcies que semblen tan llunyanes tenen encara cabuda en el món actual.
Serrallonga ha acabat el seu discurs amb un clam a l’esperança, citant a grans oradors que han ajudat a estendre coneixement científic complex a una gran part de la població de forma entenedora. En la societat actual, tan influïda per les noves tecnologies l’única manera de brindar coneixement, afavorir el diàleg i difuminar la polarització és, tal com ha afirmat, “divulgació, divulgació i divulgació”.
EDUARDO SÁENZ: “Vox es beneficia dels miratges de la majoria”
Eduardo Sáenz, Font: Universitat de La Rioja
Eduardo Sáenz, matemàtic, professor de Llenguatges i Sistemes Informàtics de la Universitat de La Rioja des de 2001, i reconegut especialista en monòlegs científics, ha protagonitzat la xerrada “Crear un terreno común desde la divulgación científica” de la 2a Jornada AJE sobre Divulgación Científica. El divulgador ha sigut molt crític amb el nou panorama que les dinàmiques i algoritmes de les xarxes socials han creat i que, segons ell, expliquen fenòmens de moviments polítics en contra de la ciència, com el cas dels “anti-vacunes” sorgits en la pandèmia de la Covid-19.
Ha iniciat el seu discurs presentant els tres fenòmens principals que han monopolitzat la seva intervenció: Miratges de la majoria, Filtres de bombolla i Amplificació dels extrems.
En el primer, Miratges de la majoria, explica i justifica la percepció borrosa i alterada que té la societat sobre les diferents opinions formades en l’espai públic i digital. Ho ha exemplificat amb una imatge en la qual s’observa una xarxa de connexions on hi ha dues opinions: la blanca i la vermella. “En les xarxes socials no és senzill distingir quina és l’opinió majoritària real. Les nostres connexions ens poden fer creure que una opinió minoritària és la realitat”, ha afirmat el matemàtic. En “miratge de la majoria”, l’usuari percep un fals reflex del pensament majoritari. Sáenz ha remarcat que aquestes lògiques afavoreixen determinats partits polítics amb idees extremistes. “Vox utilitza aquesta eina per promocionar i difondre el seu missatge polític”, ha afirmat.
Seguidament, Sáenz ha donat lloc al segon fenomen: Els filtres de bombolla. Aquest fa referència a la censura implícita que els algoritmes de recomanació de les xarxes socials imposen als seus usuaris de forma inconscient. Així doncs, ha explicat que, quan l’algoritme digital recomana als seus usuaris certs continguts basats en les seves preferències, s’estan descuidant altres continguts que no es mostren. Com a conseqüència, els usuaris tenen percepcions errònies i poc acurades de la realitat.
Finalment, ha carregat contra l’amplificació dels extrems causada per les bombolles. “Les xarxes socials distorsionen la realitat i perjudiquen als científics i científiques en la divulgació dels seus coneixements. La ciència és universal, però els polítics d’ultradreta la distorsionen perquè no volen el mateix per a tothom”, ha afegit Sáenz. Casos com les victòries de Trump, Bolsonaro o la recent de Milei representen aquests fenòmens que Abascal lidera a Espanya.
Cobertura en directe de la segona part de la jornada
