La tomba del fundador de la Falange es troba molt a prop d’on estava enterrat el dictador Franco abans de ser exhumat avui fa 3 anys
La nova llei de Memòria Democràtica que va entrar en vigor el divendres 21 d’octubre accelera i facilita l’exhumació de Primo de Rivera. A més, la família del fundador de Falange Espanyola ha demanat, al contrari del que va fer la família Franco, la retirada del cadàver del Valle de los Caídos.
La tomba de Primo de Rivera es troba en la basílica de la Vall, molt prop d’on estava enterrat el dictador Francisco Franco abans de ser exhumat el 24 d’octubre del 2019, avui fa tres anys. D’acord amb la nova Llei de Memòria Democràtica el Valle de los Caídos deixa de ser un lloc d’exaltació de la dictadura i passa a ser un cementiri civil. És per aquest motiu que la família de José Antonio Primo de Rivera ha iniciat els tràmits per exhumar les restes del líder falangista. En un comunicat signat per Fernando Primo de Rivera, els familiars expliquen que la voluntat del fundador de la Falange era ser enterrat en un cementiri catòlic, en cap cas en un de civil.
El comunicat dels hereus de Primo de Rivera es va publicar després que el ministre de Memòria Democràtica, Fèlix Bolaños, declarés que quan entri en vigor la llei es procediria a exhumar les restes de Primo de Rivera i de Queipo de Llano, tal com va passar amb Francisco Franco un dia com avui d’ara fa tres anys. Així i tot, l’executiu español ha afirmat que no farà excepcions. Tanmateix, ha agraït la predisposició de la família per complir amb el nou marc normatiu.
Els familiars van fer la petició abans de l’aprovació de la nova llei. En el comunicat demanen que l’exhumació la puguin fer ells, que sigui “d’estricta intimitat” i evitant, en tot moment, “exhibició pública propensa a confrontacions de cap classe”. El que pretenen, afirmen, és complir la voluntat «manifestada al seu testament» de ser «enterrat segons el ritu de la religió catòlica, apostòlica i romana que va professar, en terra beneïda i sota l’empara de la Santa Creu».
La Nova Llei de Memòria Democràtica
Aquests canvis en el memorial franquista, i la consegüent exhumació del dictador Primo de Rivera suposen un dels primers passos en l’aplicació de la llei de Memòria Democràtica. Mitjançant la llei, el govern espanyol pretén commemorar i mantenir la memòria de les víctimes de la dictadura franquista i alhora promoure i fomentar el coneixement sobre les etapes democràtiques d’Espanya. Per a fer-ho la llei contempla i desenvolupa una sèrie d’objectius i d’actuacions de reparació de víctimes, símbols i educació democràtica que s’explicaran en més detall a continuació.
24 d’octubre del 2019, tres anys de l’exhumació de Franco
La possible exhumació de Primo de Rivera no seria la primera d’un líder polític al Valle de los Caídos. El 24 d’octubre de l’any 2019, ara fa tres anys, es va retirar el cadàver del dictador Francisco Franco. Actualment, les restes del dictador estan enterrades en el cementiri madrileny de Mingorrubio.
L’exhumació del dictador va ser molt polemical. Els partits i organitzacions conservadors s’hi van oposar frontalment i es va crear un clima de tensió tant al Congrés com al voltant de la Vall, amb manifestacions i trobades de col·lectius franquistes. Durant anys el que ara, després de l’aprovació de la llei, s’anomena Valle de los Cuelgamuros, ha reunit a grups franquistes que exaltaven les figures de Franco i de Primo de Rivera. L’exhumació del dictador va ser un pas més per frenar uns actes que, sobre el paper, estaven prohibits des del 2007.
Espanya és un país històricament polaritzat. Després de l’entrada en vigència de la llei es podrien originar conflictes i protestes. El partit fundat pel mateix Primo de Rivera pretén desafiar la nova llei de memòria democràtica. De fet, realitzarà una marxa al Valle de Cuelgamuros en honor a Primo de Rivera. Aquest acte suposarà un presumpte incompliment de la llei al ser un esdeveniment d’exaltació de símbols antidemocràtics i podria comportar un gran revolt polític i social.
