A la primera meitat del segle XX, el feixisme i el nazisme van tenir un paper molt important a Europa, però van ser derrotats amb la Segona Guerra Mundial. Tot i així, les idees que representaven aquells moviments, segueixen tenint influència fins avui en dia. Actualment, Europa no es posa d’acord en conflictes d’exterior, i el recent ressorgiment de la guerra d’Israel amb Palestina ha demostrat una vegada més la falta d’unitat europea. És un reflex dels governs actuals a Europa que destaquen per un increment de l’extrema dreta en els últims anys, on països com Hongria i Itàlia, ja estan al capdavant del govern.
A Hongria predomina el partit Fidesz-Unió Cívica Húngara, amb quasi el 99% dels vots escrutats. Ha obtingut 135 escons de 199 membres. Els partits polítics amb representació que trobem són Fidesz-KDNP, Unidos por Hungría, Mi Hazánk i MNOO i els dirigents més coneguts Viktor Orbán i József Szájer. Aquest partit de dreta radical ha adoptat una política antiimmigració.
Els partits d’extrema dreta italians destaquen pel seu sentiment nacionalista i religiós. Alhora, afins a la moral vinculada a l’antic dictador Mussolini. El govern Italià se sent plenament implicat de la UE i mostra suport al bàndol d’Israel. Destaquen dos partits: Fratelli d’Italia, de Girogia Meloni, i Forza Italia
A Finlàndia, Veritables Finesos (VF) combina les ideologies d’esquerra amb trets conservadors. L’any 2017, el partit es va dividir, quedant la branca d’extrema dreta de l’actualitat. Es tracta d’un partit crític amb la Unió Europea, creu que és un projecte molt innecessari que va en contra de l’autonomia política de Finlàndia.
És la segona força més votada, amb un 20,1% dels vots, formant una coalició conservadora amb Coalició Nacional, liderada per Petteri Orpo. Està presidit per Riikka Purra i Leena Meri.
En el cas de Països Baixos, és la primera vegada que guanya un partit d’extrema dreta des de 1945. No podrà tot sol, però haurà de buscar nous pactes amb altres partits. Durant la campanya, Geert Wilders, líder del Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia, va portar a debat el tema de la immigració i proposa “desislamitzar” Holanda. Pel que fa a la postura amb la Unió Europea, Wilders vol abandonar la coalició. A les darreres eleccions va obtenir un 23,5% dels vots.En el cas d’Eslovàquia, a les últimes eleccions va guanyar el Partit socialdemòcrata, de l’ex primer ministre prorús Robert Fico, amb un 23,3% dels vots. Això no obstant, com no va aconseguir la majoria suficient per governar en solitari ha de buscar aliances. Fico s’oposa a l’arribada d’immigrants provinents de països musulmans, i promet vigilar estretament a cadascun d’ells que resideixi a Eslovàquia. Té una postura política molt semblant al líder del partit Fidesz-Unió Cívica Húngara, Viktor Orban. El seu discurs nacionalista, populista, xenòfob i anti ucraïnès durant la campanya electoral el va servir per guanyar les eleccions, amb un 23,3% dels vots.
“L’extrema dreta no suma i perd el poder a Polònia en unes eleccions amb participació rècord”. Confederació Llibertat i Independència, dirigit per Janusz Korwin-Mikke, explota el sentiment anti ucraïnès. En termes econòmics és llibertari, portant el neoliberalisme tradicional de la dreta a l’extrem. Pel que fa a la Unió Europea, és considerat un partit euroescèptic, però en el seu programa no aclareix si la vol abandonar. En unes eleccions amb participacions rècord, aquest partit va obtenir el 7,16% dels vots, i es va negar a formar govern amb el partit de dretes PIS.
El Partit Nacional Demòcrata d’Alemanya, fundat el 1964 per antics membres del partit Nazi, és el més extremista del país, dirigit per Frank Franz. Es caracteritza per la xenofòbia, l’antisemitisme i la trivialització dels crims nazis. Actualment, estan governant els socialdemòcrates. Olaf Scholz, el canceller, ha prohibit les reunions d’Hamás i la xarxa propalestina Samidoun. «No acceptem que als nostres carrers se celebrin els repugnants atacs contra Israel», va denunciar públicament arran d’un acte que es va fer a Berlín celebrant els atacs terroristes i repartint llaminadures. La ultradreta també integra coalicions de govern a Suècia, Finlàndia, Letònia i recentment a Eslovàquia. A Suècia, el partit de dretes Demòcrates de Suècia han entrat com a segona força política amb Jimmie Akeson com a president. El partit d’ultradreta es va originar a la dècada dels 80 amb uns inicis de subtil afinitat amb ideologies nazis, i es caracteritza pel seu conservadorisme nacionalista i pels seus valors neoliberals respecte a l’àmbit econòmic. En relació amb el conflicte d’Israel i Hamàs, mostra per algunes de les seves declaracions antisemitisme.
A Finlàndia, Veritables Finesos (VF) era un partit que combinava les ideologies d’esquerra amb trets conservadors. L’any 2017, el partit es va dividir, quedant la branca d’extrema dreta de l’actualitat. Es tracta d’un partit crític amb la Unió Europea, creu que és un projecte molt innecessari que va en contra de l’autonomia política de Finlàndia.
És la segona força més votada, amb un 20,1% dels vots, formant una coalició conservadora amb Coalició Nacional, liderada per Petteri Orpo. Està presidit per Riikka Purra i Leena Meri.
A Letònia, Aliança Nacional forma coalició de govern amb el també partit conservador Nova Unitat. El dirigent més destacat és Raivis Dzintars, president del partit nacional-conservador Aliança Nacional.
En altres zones europees destaquen aquests corrents ultra nacionals i autoritàries, les quals, tot i no governar actualment, estan adquirint una gran influència.Espanya es caracteritza pel seu conservadorisme catòlic lligat als ideals de la dictadura franquista. Vox, el partit més extremista té 33 diputats de 350. El seu líder, Santiago Abascal, considera que s’han de dur una sèrie de reformes per millorar les funcions de la UE. En relació amb el conflicte entre Israel i Palestina, predomina la islamofòbia. A França es troba governant el partit progressista liderat per Emmanuel Macron, el qual va guanyar amb un 58,54% dels vots. Això no obstant, el partit d’extrema dreta Agrupació Nacional, liderat per Marine Le Pen i que té com a president a Jordan Bardella, va aconseguir 89 escons, amb el millor resultat de l’extrema dreta a França en 35 anys. Agrupació Nacional s’oposa a l’avortament i al matrimoni homosexual i és favorable a la pena de mort. Tot i que té un passat antisemita, Marine Le Pen es va presentar a la manifestació contra l’antisemitisme per mostrar el seu suport. Sota el lema «Fortalesa Àustria», el Partit de la Llibertat de Herbert Kickl vol aturar la política d’asil de l’actual govern austríac. S’aprofita de l’angoixa dels votants per la guerra d’Ucraïna, la inflació i les dures restriccions del govern durant la pandèmia. A les eleccions de l’octubre del 2022 va ser la segona força més votada, amb un total del 18,4%.
El partit ultradretà suec, Demòcrates de Suècia, és la segona força política. Promou un conservadorisme nacionalista i uns valors neoliberals respecte a l’àmbit econòmic. S’origina a la dècada dels 80 amb uns inicis de subtil afinitat amb ideologies nazis. Amb les declaracions de Jimmie Akeson, el líder del partit, sobre Hamàs mostra antisemitisme.Des de l’Organització de les Nacions Unides podem veure la seva preocupació davant la situació ideològica europea. Volker Türk, Alt Comissionat pels Drets Humans de l’ONU, afirma que «L’extrema dreta utilitza la immigració per avivar la por», segons un article d’El País.
