Un dia com avui fa 108 anys, la Cinquena Avinguda de Nova York es va vestir de blanc i va omplir els seus carrers de grans pancartes que cridaven visualment les paraules justícia i igualtat. El 23 d’octubre de 1915 l van sortir al carrer per exigir l’aprovació del sufragi femení després de més de set dècades d’una torturosa lluita.
El camí per aconseguir el dret a vot no va ser gens fàcil per a totes aquelles dones valentes que van decidir alçar la veu, les quals eren conegudes sota el nom de «suffragettes». Aquest concepte que avui dia relacionem amb totes aquelles heroïnes que van sortir al carrer per a defensar els seus drets i ideals i crear un món més just i igualitari, en el passat tenia una connotació negativa i era utilitzat de forma despectiva. Les sufragistes eren considerades revolucionàries a les quals calia silenciar i reprimir a qualsevol preu. Van ser menyspreades per reivindicar les seves idees, van patir un fort assetjament per part de la premsa, van ser víctimes d’una constant violència pel fet de manifestar-se i també van ser testimonis d’una onada de detencions arbitràries a conseqüència de les seves demandes. Tot i això, l’opció de rendir-se mai va ser contemplada.
Segons el New York Historical Society Museum, la marxa per la Cinquena Avinguda de Nova York va ser la protesta més nombrosa fins el moment, reunint més de trenta mil dones de tot l’estat. Es podien llegir frases com “Un vot pel sufragi és un vot per la justícia” o “Si confieu amb nosaltres pels nens, confieu amb nosaltres pel vot”.
El moviment va néixer al mateix estat de Nova York amb la primera convenció en defensa dels drets de la dona al poble Seneca Falls el 19 i 20 de juliol de 1848. Moltes persones van participar d’un esdeveniment històric que va convertir el moviment en una batalla nacional per a la igualtat. En aquesta convenció es va impulsar el text de Seneca Falls, més conegut com La Declaració dels Sentiments, impulsat per les sis primeres sufragistes estatunidenques on s’exposava els impediments que tenien les dones als Estats Units, com era l’avortament, el divorci o el dret a vot.
Tal com afirma un article publicat pel National Geographic sota el nom «Susan B. Anthony: una vida dedicada a la lucha por el sufragio femenino» una de les principals veus del moviment va ser la de Susan Brownell Anthony. Una sufragista que va defensar incessablement els drets de les dones durant el segle XIX. Tot i defensar durant els seus vuitanta-sis anys el moviment, mai va poder arribar a votar legalment.
Anthony va convertir-se en la cara del moviment sufragista després de l’aprovació de la catorzena esmena, que va atorgar el dret a vot als homes que havien estat esclaus. Els fets van desencadenar una divisió entre les persones que prioritzaven obtenir el sufragi femení i les que defensaven que els homes negres havien d’obtenir el sufragi abans que les dones.
La causa es va donar a conèixer encara més quan va ser detinguda i jutjada per votar a les eleccions presidencials del 1872. El judici va ser el seu moment més polèmic, però no va cedir davant les imposicions dels homes que estaven al poder i va continuar lluitant fins a la seva mort.
