Guillem Amargant, Pau Bombardó, Josep Bort i Àlex Calatrava
La II Jornada AJE sobre divulgació científica, organitzada per la Acadèmia Jove Espanyola i el departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB ha destacat a través de les diverses ponències la necessitat d’unir la tasca del periodisme i la divulgació científica com a eina per afrontar els reptes de la societat. En aquest context, Eduardo Sáenz de Cabezón ha destacat la importància que els periodistes i científics vagin de la mà en aquest procés.
La jornada ha tingut lloc aquest dilluns a l’Aula Magna de la facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquesta s’ha dividit en dos blocs: un destinat als nous mètodes de comunicació científica i l’altre a la comunicació científica en la societat actual.
Durant el primer bloc, s’ha comptat amb les ponències de Miguel Ángel Cajigal, també conegut com “El barroquista”; Nadia Alonso López, professora a la Universitat Politècnica de València; José María Perceval, catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Carlos Briones, en representació del Centro de Astrobiología (CSIC-INTA, NASA Astrobiology Program).
Comunicació científica en la societat actual
El segon bloc, del qual Somos Periodismo n’ha fet una cobertura en directe, ha estat dedicat a la comunicació científica en la societat actual. En aquest espai han tingut lloc les ponències a càrrec de Jordi Serrallonga, arqueòleg i col·laborador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i Eduardo Sáenz de Cabezón Irigaray, matemàtic i professor de la Universidad de La Rioja.
Inicialment, també estava prevista una conferència a càrrec de Lluís Montoliu, membre del CSIC, qui finalment no ha pogut assistir a la jornada. En aquest segon bloc, l’encarregada de moderar el debat ha estat Marta Sánchez de la Torre. A continuació es mostra una presentació dels ponents, amb les corresponents biografies.
Cobertura en directe
Durant aquesta segona franja, s’ha realitzat una cobertura en directe minut a minut amb les declaracions més destacades. Així mateix, també s’ha cobert el debat amb el públic, format majoritàriament per estudiants de la Facultat de Comunicació. A continuació es mostra la cronologia de la jornada a través de la cobertura minut a minut.
Així mateix, la jornada s’ha pogut seguir en directe a través del mitjà de comunicació universitari UAB Mèdia. A través del seu canal de Twitch, s’ha retransmès la integritat de les ponències fins la clausura de l’acte.
Jordi Serrallonga: viatge, ciència i transmissió d’informació
La primera ponència, la qual s’ha iniciat pocs minuts més tard de les dotze del migdia, ha anat a càrrec de Jordi Serrallonga. L’arqueòleg i col·laborador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona ha conduït una presentació sobre l’evolució i importància de la divulgació científica.
Així doncs, Serrallonga ha fet referència a diversos eixos que expliquen aquesta evolució: el geocentrisme, l’antropocentrisme i l’etnocentrisme. En aquest sentit, ha destacat la figura de Galileo Galilei al primer eix i la de Charles Darwin tant al segon com al tercer eix.
Al vídeo mostrat a continuació, Serrallonga sintetitza la seva visió de l’antropologia en termes similars als citats durant la ponència realitzada.
Eduardo Sáenz de Cabezón: un terreny comú des de la divulgació científica
Per clausurar la jornada, Eduardo Sáenz de Cabezón ha fet una reflexió sobre els perills que suposa la manca de divulgació científica a la societat. En aquest sentit, ha fet referència a la necessitat d’unir forces entre periodistes i científics. D’aquesta manera, es podrà crear un terreny comú per a la divulgació que afavoreixi una societat més cultivada i amb un millor criteri democràtic.
El matemàtic també ha carregat contra el paper de les xarxes socials, les quals agreugen els miratges de majoria i posen en risc la democràcia. Al vídeo mostrat a continuació, el mateix Sáenz de Cabezón exposa aquesta problemàtica.
En relació amb les xarxes socials, el professor de la Universitat de la Rioja també ha destacat la importància que tenen els filtres bombolla. De fet, segons Sáenz de Cabezón, «com més immersos estem en una bombolla, més aïllats estem de les tendències que no compartim». En conseqüència, es produeix un problema de salut democràtica i s’aplana el terreny per a la difusió de la desinformació i les fake news.
Ja al torn de preguntes, Sáenz de Cabezón ha apuntat al partit polític Vox com un dels principals generadors del citat miratge de majoria. Amb aquesta premissa, segons diu, «el partit d’ultradreta ha fet ús de bots a les xarxes per a generar aquest efecte».
Finalment, la jornada ha finalitzat amb unes conclusions a càrrec de Núria Simelio, vicedegana de la facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB; Santiago Tejedor, director del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB, i Iria da Cunha, professora contractada i doctora a la UNED i acadèmica de l’AJE. Tots tres han coincidit en la importància de la divulgació científica i el paper que el periodisme hi té en aquest procés.
