La necessitat que els zoològics i aquaris vetllin per la qualitat de vida dels seus animals
Els zoològics van néixer com una col·lecció privada i exòtica de la corona l’any 1752 a Schönbrunn, Viena. Era la manera d’exhibir al públic espècies d’animals d’hàbitats llunyans i diferents al lloc on els havien traslladat. Amb els anys la funció que tenien va anar evolucionant fins a convertir-se, majoritàriament, en centres de recerca, conservació i investigació d’animals, on s’assegura la supervivència d’espècies amenaçades i on es duen a terme programes de conservació en els hàbitats naturals de molts animals.
Des de fa dècades, els zoològics, del mateix mode que els aquaris, han estat a l’agenda del dia a causa de l’auge en la preocupació dels drets fonamentals, bàsics i necessaris de les persones i animals. I aquests centres van anar perdent la popularitat social de què gaudien. La manca de qualitat de vida de les espècies i la poca preocupació per la seva salut van provocar una reacció necessària per part de la Unió Europea.
Normativa reguladora
El 1999 es va voler regular un marc general per a tots els estats membres; així adoptant-se la Directiva 1999/22/CE, «relativa al manteniment d’animals salvatges en parcs zoològics, per tal d’establir una base comuna als estats membres on es regularan els parcs zoològics com a espais amb un paper fonamental en l’educació pública, la recerca científica i la conservació de les espècies». En ser una Directiva, es necessitava una norma interna de transposició a l’ordenament jurídic espanyol i amb aquesta finalitat es va aprovar a Espanya la Llei 31/2003, que pretenia assegurar la protecció de la fauna silvestre existent en els zoos i la seva contribució la conservació de la biodiversitat.
El problema és que ni la Directiva ni la Llei no mostren cap directriu ni aclariment sobre quina és la manera en què s’hauria d’interpretar la normativa i cada parc ho entenia com més li convenia per al benefici propi i, en molts dels casos, no es van adoptar les mesures que es pretenien. Va continuar la decadència de les instal·lacions i de la qualitat de vida i es mantenia un model de negoci lucratiu a través de l’explotació dels animals.
Tancament de zoològics al territori nacional
Els zoològics d’Espanya van començar a rebre denúncies per part de la Unió Europea i altres organitzacions que vetllaven per una millora en les condicions de vida dels animals. Aquestes denúncies van espantar els punts zoològics més petits i sense recursos que van acabar tancant les portes. Els més importants del territori, com el Zoo de Barcelona realment van fer un pas endavant per convertir-se en un centre de referència internacional en el que es refereix a conservació i recerca d’espècies animals.
Les funcions (REALS) dels zoos
Els zoos tenen una tasca educativa molt destacada, ja que permeten conèixer de primera mà la biodiversitat del planeta i s’aprèn a respectar la naturalesa. Un altre aspecte crucial és que aquestes institucions permeten allargar la vida de moltes espècies que en la naturalesa no tindran l’oportunitat de sobreviure – com el cas del Floquet de Neu –. A més, afavoreixen la perpetuïtat d’animals en perill d’extinció. La missió dels zoos ha de ser científica, on la investigació i la conservació de les espècies estigui per davant de qualsevol benefici econòmic. Fet que no treu, la necessitat de tenir els centres oberts al públic per poder finançar els projectes.
Aquest model ja és l’adoptat per la majoria dels centres que queden oberts al territori nacional, però se encara no aconsegueix unes condicions de vida dignes pels animals.
En definitiva, es pot afirmar que els zoològics espanyols tenen clara la missió que han d’obtenir i com ho han de fer, però, necessiten recuperar la confiança perduda i no ho faran si no vetllen per la qualitat de vida de les espècies que hi viuen.
També ens podeu trobar a xarxes: @somosperiodismouab (Instagram) i @somos_UAB (Twitter)
