Julio Salinas, Carme Barceló i Martín Caparrós han estat els protagonistes de la xerrada ‘Esclavos del futbol’, celebrada a l’Aula magna de la Facultat de comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, en el marc de la XI Jornada de Comunicación, Viajes y Aventura. La seva ponència comença mentre es projecta l’Anglaterra-Iran a la pantalla principal de la sala. Sense dubte, aquest fet poc comú demostra que l’esclavisme envers el futbol existeix també entre els fans, que han esclatat en una ovació quan han sabut que podrien veure als vint-i-un jugadors internacionals donant cops a la pilota.
Fins que no ha començat el torn de preguntes, els ponents no han comentat res sobre el blanqueig al qual s’està sotmetent a Qatar. El gran tema de debat ha estat la contradicció d’occident envers aquesta edició de la competició. “Acceptar veure un espectacle que es desenvolupa en unes condicions que condemno absolutament és una clara contradicció”, ha explicat Martín Caparrós. “Qatar va comprar aquest mundial amb diners i mal negocis. Han comprat milió i mig d’immigrants per posar-los a treballar en les pitjors condicions imaginables per poder construir les infraestructures necessàries per albergar una competició d’aquestes característiques”, ha afegit.
Quant a les conseqüències d’aquest maltractament constant als drets humans, Caparrós ha assegurat que “si féssim un minut de silenci per cada víctima del Mundial, hauríem de fer una hora i mitja de silenci abans de cada partit”. “Ara han prohibit que es posin un braçalet que faci suport a la diversitat sexual. I, tot i això, veuré els partits. Per què el futbol em fa fer coses que no faria en altres camps? No ho sé”, ha culminat.
«Es va jugar un mundial a Rússia, unes olimpíades a la Xina. Tothom compra productes xinesos. Sembla que el futbol és l’esdeveniment que ha de passar el cèrcol, quan tots som hipòcrites«, ha detallat Salinas. «Pels russos, pels xinesos, pel petroli o per la guerra d’Ucraïna. Sembla que ningú mira enrere. És molt difícil canviar la societat i els futbolistes som l’últim eslavó de la cadena, no som els que hem de fer aquest esforç«, ha continuat l’exjugador.
«La Federació Espanyola de Futbol hauria de treure pit i ondejar banderes, però fa quatre dies estaven signant no sé quantes Supercopes a Aràbia», ha reflectit Carme Barceló. «El cas de Qatar és tan bèstia que està per damunt de tot el que hem vist fins ara. És una estructura molt poderosa que es carrega els drets humans. Ens han demostrat que amb diners es pot pagar el que sigui. El boicot no serveix per res, més quan vivim en les contradiccions habituals», ha sentenciat.
Luis Enrique i el poder de la premsa
Un altre dels fets curiosos del Mundial de Qatar ha estat la decisió de Luis Enrique, seleccionador espanyol, de fer-se streamer a Twitch. “La premsa utilitza als jugadors per destruir seleccionadors. Segur que és per aquest motiu que Luis Enrique s’ha fet streamer, per treure ferro a l’assumpte i focalitzar les crítiques en la seva persona. Que no travessin la porta del vestuari”, ha explicat Julio Salinas. Sense dubte, la premsa té una gran importància al món del futbol. Aquest debat ha fet recordar a José María García, locutor clau en aquest sentit a causa del seu gran poder.
“José María tenia i segueix tenint poder. Ara ha parat la producció de la segona temporada d’una sèrie [‘Reyes de la noche’] que relatava la seva rivalitat amb de la Morena”, ha assenyalat Marín Caparrós. “És de les poques persones que encara avui en dia critica obertament a Florentino Pérez”, ha sentenciat.
