La sequera actual que viu Catalunya ha provocat una infinitat de restriccions arreu de la comunitat autònoma. Els danys i perjudicis que aquesta comporta afecten tant al territori com a la pagesia, un dels sectors més afectat per la manca de precipitacions
Catalunya ha tancat l’any 2023 amb la pitjor sequera dels últims tres anys, segons dades recollides a partir d’informació de 140 estacions del Meteocat. El dèficit de precipitacions a la regió ha assolit el 31%, superant de manera significativa el 21% registrat el 2022 i el 15% el 2021.
El mapa d’alerta de sequera a Catalunya mostra la preocupant situació, dividint les divuit unitats d’explotació a les conques internes de la regió. Cadascuna d’elles es troba en un estat diferent, representat per cinc colors en el Semàfor de Sequera (mesura de càlcul d’emergència) que evidencia com gran part del territori es troba en una situació d’excepcionalitat.
Davant aquesta situació crítica, el Govern proposa un nou escenari, no contemplat en el Pla de Sequera: la preemergència. Aquest escenari permet l’aplicació de mesures transitòries i d’adaptació de forma consensuada abans d’arribar a la declaració efectiva d’emergència.
Les mesures comunes inclouen la distribució proporcional dels recursos disponibles per part de l’Agència Catalana de l’Aigua, ajust de les extraccions d’aigua dels aqüífers, segons el Pla de Sequera; limitacions al consum d’aigua i la possibilitat d’establir modificacions temporals als aprofitaments del domini públic hidràulic.
Catalunya, amb un 80% de la seva població concentrada a les conques internes, s’enfronta a la irregularitat de les pluges a causa del seu clima mediterrani, la qual cosa la fa especialment vulnerable a episodis de sequera. La regió només compta amb el 40% de l’aigua total de Catalunya.
La crisis de l’oli, l’exemplificació de les conseqüències de la sequera a la plana de Lleida
L’oli d’oliva verge extra amb denominació d’origen Les Garrigues, considerat com un dels millors olis del món, ha vist com els seus preus creixien desorbitadament les últimes campanyes. El preu dels 100 quilograms d’oli, segons especifica un estudi del Ministeri d’Agricultura del Govern espanyol, ha passat de 219 € l’any 2019, a 806 € el 2023. Aquest increment situa a un dels grans motors de la comarca lleidatana en el seu pic històric, pel que fa a inflació econòmica, provocat per la baixa producció i les pèrdues de collita, fruit de la sequera i les altes temperatures.
L’any passat, en els mesos de conreu, la comunitat de regants del Canal Segarra-Garrigues, que serveix com a complement de regadiu pel clima lleidatà, va ordenar el seu tancament per evitar quedar-se sense aigua a finals d’any. La mesura va afectar 2000 pagesos i 70.000 hectàrees provocant la pèrdua d’un gran nombre de conreus, entre ells les olives, i complicant les possibilitats de subsistència de la pagesia garriguenca.
El responsable nacional del sector de l’oli d’Unió de Pagesos (Sindicat defensor de la pagesia), Jordi Pascual, explica que el 2023 va haver-hi pèrdues de collita d’entre el 60% i el 90% i que la producció no superava les 7.000 tones, unes xifres crítiques en comparació als anys regulars, que s’arriben a produir-ne 33. A més, situa a Les Garrigues com una de les comarques més afectades per la sequera i la crisi climàtica, on les pèrdues de la collita se situen entre el 95 i el 100%, condemnant a les olives i als pagesos a una crisi, que serà difícil de superar.
Preus abusius
La sequera ha provocat una reducció en les collites de diferents fruites, aquesta disminució s’ha traduït en una pujada de preus en els supermercats. Agafant com a referència quatre fruites comunes a tots els punts de venda; poma, pera, préssec groc i préssec paraguaià, comparem el preu pel qual els pagesos han de vendre les seves collites a les grans superfícies i el benefici que obtenen els supermercats en vendre als particulars. D’aquesta forma podem veure si la pujada de preus que s’ha ocasionat per la sequera repercuteix per igual al particular i a la gran superfície.
Primer, analitzant el preu que els pagesos han venut les últimes collites a les llotges principals catalanes, ens podem fer una idea que el preu d’aquesta venda està molt lluny del preu que paguem els consumidors en els supermercats. Segons les últimes publicacions de la Llotja de Bellpuig, una de les principals llotges de compra i venda de menjar a Catalunya, la poma golden fixa el seu preu de venda entre 60 i 80 cèntims el kilogram. El préssec groc i el paraguaià entre 40 i 60 cèntims i 50 i 70, respectivament. I la pera blanquilla és la més ben pagada amb un preu que oscil·la entre els 70 i 90 cèntims el kg.
Per comparar amb el preu al qual compren els particulars agafem com a exemple dues de les principals cadenes de supermercats a Catalunya: Bonpreu-Esclat i Mercadona.
| PRODUCTE | PREU AL QUAL VENEN ELS AGRICULTORS | PREU AL QUAL VEN BONPREU | PREU AL QUAL VEN MERCADONA |
| POMA GOLDEN | 0.60 – 0.80 €/kg | 1.99 €/kg | 1.79 €/kg |
| PRÉSSEC GROC | 0.40 – 0.60 €/kg | 2.99 €/kg | 2.94 €/kg |
| PRÉSSEC PARAGUAIÀ | 0.50 – 0.70 €/kg | 2.49 €/kg | 2.39 €/kg |
| PERA BLANQUILLA | 0.70 – 0.90 €/kg | 2.29 €/kg | 2.24 €/kg |
En els dos casos podem veure com els supermercats venen els productes pel doble o triple del valor pel qual el compren. Aquest fet ens demostra que el marge de benefici amb el qual treballen és immens. Això es tradueix en queixes constants per part dels agricultors que veuen com el preu irrisori pel qual han de vendre la fruita als grans supermercats, es multiplica quan arriba el moment que aquestes grans superfícies venguin als particulars.
Aquesta situació com explica l’agricultor de Castelldans (Les Garrigues), Pau Mateu és insostenible pels agricultors de fruita dolça que, com ja hem explicat, han de vendre la fruita sense obtenir quasi benefici.
Possibles solucions per a enfrontar la sequera al camp
- Emmagatzemar aigua durant l’any: L’estiu es pot fer molt llarg al camp, així que la construcció de dipòsits d’aigua pot resultar una gran mesura per poder tenir recursos.
- Plantament directe: No cal llaurar el terra, per la qual cosa es cobreix de capes de vegetals i residus, els quals conserven, per poca que sigui, humitat i nutrients per a les plantacions.
- Captació directa en el peu: Es fan forats en canal, on es planta la llavor, perquè el mateix terra acumuli aigua i humitat durant més temps.
- Hidroponia: Cultivar sense utilitzar terra. La plantació es troba en un hivernacle alimentada per una solució nutritiva. La hidroponia garanteix un 85% d’estalvi en l’ús final d’aigua.
Solucions per a temporals forts (tempestes)
Una solució per a no patir aquests temporals és no conrear en zones inundables. Aquestes zones són propenses a patir inundacions i arrasar amb tots els conreus.
Una altra solució pot ser recuperar la vegetació natural de les zones conreades. Això fa que hi hagi més capacitat d’infiltració de l’aigua, a més de frenar el ritme i la força de l’aigua.
Per acabar, cal destacar els Sistemes de Drenatge Urbà Sostenible (SUDS). Consisteixen en accions i mesures destinades a reduir els danys d’aquests desastres. Superfícies filtrants, terres drenants, estancs i l’increment de superfícies vegetades.
NEWSGAME
Si voleu aprendre més sobre la situació agricultora a Catalunya mentre jugueu, entreu al Newsgame sobre la pagesia catalana que us deixem a continuació:
