Un documental biogràfic sobre la vida de la defensora dels drets civils
Un nou documental codirigit per Yoruba Richen i Johanna Hamilton, explica els aspectes de la vida de l’activista Rosa Parks. The Rebellious Life Of Mrs. Rosa Parks retrata durant 96 minuts la biografia de la defensora per a l’equiparació dels drets de les persones afroamericanes als Estats Units. El documental es va estrenar el passat 19 d’octubre al canal de streaming de la NBC, Peacock.
MÉS QUE UN ACTE
La codirectora Johanna Hamilton ha afirmat en una entrevista a More than a magazine, a movement que aquest documental vol mostrar la vida de Parks més enllà del boicot a l’autobús. Per tal de reflectir de la manera més fidel possible la vida de Parks, les dues directores van entrevistar a diversos activistes, com Patrisse Cullors, cofundadora de Black Lives Matter, la historiadora Mary Frances Berry i membres de la família de l’activista.
La directora nord-americana Yoruba Richen ha dirigit altres pel·lícules documentals com “Como es sentirse libre” o “The Killing of Breonna Taylor”. El tret característic dels seus documentals és que van dirigits a l’activisme polític que han fet les persones negres al llarg dels anys.
TAL DIA COM AVUI…
Avui, 24 d’octubre de 2022, fa 17 anys que Rosa Parks va morir a la ciutat de Detroit amb 92 anys. Nascuda a Alabama l’any 1913, va dedicar la vida a la defensa de les persones negres i a la lluita per a l’equiparació dels drets dels afroamericans.
RECORREGUT DE LA VIDA DE ROSA PARKS
EL BOICOT A L’AUTOBÚS
Parks va marcar un punt d’inflexió en la lluita contra l’apartheid l’any 1955 quan es va negar a cedir el seu seient de l’autobús a un passatger blanc. Per aquell temps, les persones negres tenien molt pocs drets. Arran d’aquest acte Rosa fou arrestada, jutjada i sentenciada per la seva conducta i per violar una llei local. Una cinquantena de líders de la comunitat negra, en conèixer l’incident, es va reunir per organitzar un boicot als autobusos de Montgomery per protestar per la segregació de blancs i negres als autobusos públics.
Fou gràcies a aquest acte de rebel·lia que Rosa Parks esdevingué una icona de la lluita contra la desigualtat racial a Montgomery. Consegüentment, Martin Luther King va liderar un boicot d’autobusos a la mateixa ciutat de Montgomery. L’èxit d’aquest moviment, gràcies a 381 dies de protestes, es va estendre arreu del país i va portar al govern americà a haver d’eliminar les lleis racials d’Alabama, considerades inconstitucionals, i com a conseqüència acabar amb la segregació en el transport públic. Després de molta lluita, els afroamericans poden seure a qualsevol seient de l’autobús.
Marc Vilasseca, Rut Sebastià, Júlia Remolins i Helena Vallhonrat
