Dona preocupada i incerta sobre una fake new, (Creative Commons)

La verificació digital és el punt de partida necessari per fer front a les fake news i la desinformació. Aquest fenomen, en paraules de la Comissió Europea, «erosiona la confiança en les institucions i en els mitjans digitals i tradicionals i fa mal a les nostres democràcies, tot obstaculitzant l’habilitat dels ciutadans per prendre decisions informades».

El Digital News Report 2021, un informe fet per l’Institut Reuters en col·laboració amb la Oxford University, va extreure de les seves enquestes a Espanya que el 60% de les persones havia trobat desinformació relacionada amb la COVID-19. Arran de la pandèmia, i tota la situació derivada, ha provocat un sorgiment de projectes per combatre la desinformació a l’àmbit de la salut; entre ells, destaquen «Maldita Ciencia», dins del verificador Maldita, o «Salud sin Bulos». A escala nacional, alguns dels verificadors més emprats són: EFE Verifica, de l’Agencia EFE; Maldita; Newtral o Verificat, la primera plataforma de Fact-checking espanyola.

Així, no obstant, portem un llistat de 5 eines gratuïtes perquè puguis verificar aquells continguts tendenciosos i susceptibles de ser enganyosos:

1-TinEye

Tracta d’un motor de cerca inversa d’imatges, és a dir, busca semblances i coincidències a partir d’una imatge. S’insereix un enllaç URL de la imatge, o la mateixa imatge en cas de tenir-la al dispositiu. A través de la web store de Google Chrome es pot instal·lar, la qual cosa afavoreix l’accés des dels dispositius personals.

TinEye (TinEye)

2-Google Lens

Google Lens és una aplicació creada per Google, i disponible per dispositius mòbils, tant per Android com per iOS. Posseeix la mateixa funcionalitat que l’eina anteriorment mencionada,a més de tenir la possibilitat d’ús de la càmera del mòbil.

Google Lens (Google Lens)

3-Bot Sentinel

Les xarxes contenen un alt grau d’infiltració de bots. Aquests poden tenir múltiples usos, des de millorar la reputació d’una pàgina, a generar feedback positiu de manera artificial. Bot Sentinel ajuda a determinar si un compte de Twitter, ara X, és un bot. En inserir un usuari, el navegador de l’eina sol·licita a l’algoritme informació, així com les seves mencions a la plataforma. Els seus patrons de conducta i el llenguatge resultaran claus per la pàgina. Abans, Botometer era la referència quant a detecció de bots a Twitter.

Dashboard de Bot Sentinel (Bot Sentinel)

4-Invid

Invid ajuda a verificar continguts audiovisuals, a saber si són muntats o editats. Amb aquesta extensió, originària i el·laborada per FireFox, podem rebre informació detallada de vídeos pujats a Facebook, Youtube i altres xarxes. La divisió i fragmentació en frames claus permet realitzar una cerca inversa. Una de les informacions més detallades que ofereix és l’obtenció de l’últim cop que el fragment va ser emprat.

Pluggin Invid (Invid)
Tutorial d’Invid. (MedialabAFP)

5- Ground News

No és una eina de cerca inversa com a tal, però ajuda a cercar informació des de múltiples perspectives. El biaix ideològic és un obstacle a l’hora de cercar informació, ja que en moltes ocasions, deguts els algoritmes, se’ns mostren peces informatives d’acord el nostre criteri i les nostres preferències.

D’aquesta manera, amb Ground News podrem tenir una visió més nítida i menys esbiaixada dels grans successos i, sobretot, conflictes internacionals que s’estan desenvolupant al planeta.

Ground News (Ground News)

Una nova manera d’educar a l’època de la postveritat

Els newsgames han arribat per quedar-se: el pensament crític, la resolució de problemes, l’adaptabilitat… són algunes de les habilitats i aptituds  que aquests jocs potencien. A més, segons Santiago Tejedor, docent i director del Gabinet de Comunicació i Educació de la UAB, aquest subgènere augmenta la consciència sobre els conflictes globals i incentiva a la acció i la mobilització ciutadana.

De la famosa pel·lícula d’aventures Jumanji protagonitzada per Robin Williams (1995) i el seu posterior remake del 2017, en la que un joc de taula màgic sacseja la vida del jove Alan Parrish, neix i s’inspira Fakesmanji: el nou contingut gamificat creat per fomentar el consum responsable dels mitjans digitals.

En un entorn replet de desinformació, Fakesmanji proporciona una experiència lúdica i didàctica per verificar diversos continguts de la xarxa i, alhora, donar consells per enfrontar-se a imatges, tweets, informacions…esbiaixades per la intel·ligència artificial i humana.

Artículo anteriorLos pellets invaden las costas gallegas
Artículo siguienteEs coneixen alguns dels esportistes catalans que competiran als JJ.OO. Paris 2024