Un any de confrontació política a Espanya

Irene Lao, Ainhoa Martínez, Sandra Ortiz, Alba Ortega i Paula Ortega

Foto EFE/Manuel H. de León

L’any 2023 ha estat un any políticament intens i complex a Espanya, amb dues eleccions celebrades, diverses negociacions per investir president i protestes per la llei de l’amnistia. Els resultats de les eleccions municipals del 28 de maig van derivar en la convocatòria d’eleccions generals pel 23 de juliol, per part de l’actual president Pedro Sánchez. 

L’actualitat política ha viscut moments de confrontació entre els partits polítics al llarg de tot l’any. Els comicis del 23-J van deixar uns resultats que feien indispensable l’entesa i el pacte entre partits. Malgrat això, el candidat del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, no va aconseguir els vots necessaris per ser investit president. Va ser el candidat socialista, Pedro Sánchez, que va optar a la reelecció gràcies a les negociacions que es van dur a terme amb diversos partits polítics. 

La gran quantitat d’informació política i la complexitat d’aquesta pot generar desinterès i rebuig a diversos sectors de la població, com ara els joves. Per posar una dada, només el 28% dels joves d’entre 21 i 24 anys que viuen a l’estat espanyol mostren interès per la situació política del seu país. No obstant això, la política és un instrument molt important a la nostra societat i que cal apropar-la des de continguts més interactius, com els newsgames.

“El 28% dels joves d’entre 21 i 24 anys que viuen a l’estat espanyol mostren interès per la situació política del seu país (INJUVE)”

Estar al corrent de tota l’actualitat política espanyola pot resultar feixuc per la majoria de joves. És per això que endinsant-te en l’experiència de conèixer el nostre panorama polític actual mitjançant aquests newsgames, t’ajudarà d’una manera dinàmica, interactiva i enriquidora a què et sigui més fàcil estar informat i obtenir el coneixement necessari del nostre sistema polític i del que passa en ell. 

Els poders polítics

L’estat espanyol és considerat una monarquia parlamentària. El principal representant de l’estat és el Cap de l’Estat i tots els seus autoritzats pel govern d’acord com s’estableix a la Constitució de 1978. Espanya és un estat polític democràtic, el qual es basa en una sobirania nacional, la divisió de poders i un sistema parlamentari. Les bases d’aquest tipus de sistema polític van estar establertes per Montesquieu i Locke. L’objectiu principal de la divisió de poders és que els mateixos poders estableixin els límits i es moderin entre ells. El sistema de l’estat és el que permet assegurar el bon funcionament dels tres poders principals: el legislatiu, l’executiu i el judicial.

El poder legislatiu està controlat per les Corts Generals, les quals estan compostes per dues cambres: el Congrés dels Diputats i el Senat. Aquest poder s’encarrega de representar als ciutadans i controlar les diverses accions que realitza el govern. D’altra banda, el poder executiu correspon al govern, format pel president, els vicepresidents, els ministres i altres membres. Tal com dicta la Constitució espanyola, el poder judicial és l’òrgan de govern dels jutges i està regulat pels jutges i magistrats. La seva funció és garantir el compliment de la llei per part de les institucions i els ciutadans.

En aquest newsgame pots comprovar els teus coneixements sobre el sistema polític espanyol:

El sistema electoral

Per poder comprendre l’actualitat cal conèixer les bases del sistema electoral. Les xarxes socials han democratitzat la difusió de la informació. Això ha possibilitat l’emissió de tota mena d’informació sense la necessitat d’aplicar-li cap mena de filtre periodístic que vetlli per la seva veracitat. Entès que la difusió de les fake news es produeix en aquest entorn, les mentides informatives triomfen més a les xarxes socials perquè són capaces de conquerir les nostres emocions a través d’informacions que confirmen les nostres opinions, apel·len a les nostres pors i incerteses i també amb notícies que ens prometen solucions fàcils a problemes complexes. La política en especial, viu de primera mà aquesta problemàtica. 

Els esdeveniments polítics han esdevingut mediàtics i des de fa temps acostumen a ser tendència i tenir molta presència a les xarxes socials. A causa del desconeixement dels joves sobre el tema i l’impacte de la desinformació a les xarxes socials, molts d’aquests usuaris joves reben contingut manipulat, distorsionat o fins i tot fals. Aquest fenomen no només genera confusió, sinó que provoca que una part de la població es desinteressi per la temàtica i es mostri indiferent a l’hora d’involucrar-se en la presa de decisions de la política espanyola. La greu conseqüència d’aquesta situació és que aquesta part de la població es veu dissuadida de la participació activa. Per abordar aquest problema, és fonamental fomentar l’alfabetització mediàtica i promoure la verificació de fets, empoderant als joves a què prenguin decisions partint sempre de l’esperit crític. 

Juga a Veritat o Fals per comprovar els teus coneixements sobre l’actualitat política general:

Les negociacions per a la investidura

Els processos electorals poden ser llargs, més encara si no s’ha aconseguit una majoria absoluta a les eleccions. Després de la investidura fallida d’Alberto Núñez Feijóo, es van iniciar les negociacions per aconseguir els suports necessaris perquè el candidat del PSOE, Pedro Sánchez, fos investit president. Així doncs, els socialistes es van reunir amb les diferents formacions parlamentàries per tal d’arribar a pactes i rebre els seus vots a favor. Malgrat la dificultat d’obtenir tants acords, finalment el 16 de novembre, Pedro Sánchez va ser investit president del Govern d’Espanya. Els suports del president van superar la majoria absoluta en primera votació amb els vots a favor de PSOE, Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, PNV, BNG i CC. Els vots en contra van ser de PP, VOX i UPN.

Intenta relacionar les imatges de les negociacions amb els diferents partits polítics en aquest newsgame:

El ministeri espanyol

Un cop investit el president del govern, s’ha de formar el ministeri per a la nova legislatura. El Consell de Ministres és un òrgan col·legiat format pel president, el vicepresident o vicepresidents i els ministres. Concretament, el govern espanyol actual està format pel president Pedro Sánchez; tres vicepresidentes, María Jesús Montero, Yolanda Díaz i Teresa Ribera, (les quals també ocupen càrrecs de ministres); i la resta de ministeris. En total la xifra ascendeix a 22 ministeris.

L’encarregat de convocar, presidir i fixar l’ordre del dia de les reunions del ministeri és el president i el Ministre de la Presidència actua com a secretari. Les reunions tenen lloc cada dimarts al palau de la Moncloa, encara que també es poden organitzar altres de caràcter excepcional, que tindrien lloc qualsevol altre dia. A més, en aquestes també poden assistir els secretaris d’Estat i excepcionalment altres alts càrrecs, com el rei, però només quan aquests siguin convocats pel president. 

Coneixes els ministres del nou executiu espanyol?:

Artículo anteriorEls Golden Globe Awards s’han tornat un joc
Artículo siguienteAlerta Fentanilo: el terror de Estados Unidos